deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

12/5/08

Naxos 2010 (Repte CCCXXIV)

Pot anomenar-se desdeny. Aquest sentiment cap al seu pare, un somniador que ha creat al seu voltant una ciutat pròspera i rica, on els valors individuals semblen ser preferits per la col·lectivitat. Però Teseu no sap encaixar-hi. I menys quan Egeu l’ha obligat a guanyar-se les garrofes i no esperar el plat a taula sense moure un sol dit.

Heroi. Així s’autodefineix per totes les contrades on atraca el seu iot aventurer. El darrer port on ha hagut de fer escala, Cnossos, ha estat ple de contratemps: haver d’acceptar l’ajuda de la princeseta cretenca li suposa haver de carretejar amb els seus ossos perquè la diplomàcia dels atenencs és així d’estúpida. Salvar l’aristocràcia és lligar-se al seu llast.

Però el que ningú no sap és que fins llavors sempre hi ha hagut fils proporcionats per personatges anònims. Personatges del seu entorn, que té ben controlats. La princeseta Ariadna li desmunta les glòries si arriba a Atenes. No la coneix i no se’n refia perquè sembla insubornable, feta d’una pasta diferent als seus col·legues de conspiracions. Naxos, a l’horitzó, pot salvar-lo. Qui coneix aquell illot perdut enmig de la mar? Decideix ancorar el iot a prop de la costa i un bot els servirà per a desembarcar-hi. Evidentment, amb Ariadna. Passaran la nit per a reposar i a migdia reprendran la travessia. El motiu és versemblant.

A l’albada, Teseu es lleva i agrupa tota la tripulació, deixant Ariadna amb un plàcid son a la intempèrie i a la sort. Lleven àncora i s’allunyen rumb a Atenes. Tota la nit ha cavil·lat com desempallegar-se d’aquell vell que presumeix de ser el seu pare. Com si fos un secret que ell és fill de Posidó! Mal llamp caigués damunt d’aquell agosarat! Sap que no acceptarà mai una derrota: les veles porten la notícia amb més rapidesa (negres per a la derrota, blanques per a la victòria; així havien acordat abans de partir amb el màxim secret), i si el velam no és el favorable voldrà ser protagonista malgrat haver fracassat. Tan modern i, alhora, tan tradicional.

Ja se l’imagina palplantat al capdamunt del penyasegat que corona l’ampliació d’Atenes, amb els prismàtics més potents que ha pogut aconseguir d’importació albirant tot l’horitzó. Ja se l’imagina estirant-se els cabells en veure aparèixer el ràpid iot amb els vents favorables dels quatre motors que ha fet instal·lar d’amagat. Egeu encara creu en l’ajuda d’Èol per a la navegació, ell en la potència del combustible. Ja se l’imagina llençant-se al buit en direcció a la mar que tant detesta, aquella mar que engolirà el seu pare postís i l’eregirà en el tron d’Atenes com un rei just i honest, amagant la seva ànima inhòspita i hipòcrita.

Riu i respira fondo. Se sap lliure de les cadenes de l’obligació, se sent alleujat d’haver de guanyar-se el pa amb esforç. Que en serà, de plaent, la vida quan els seus súbdits treballin per a ell! En record del vell, la mar durà el seu nom i podrà detestar-la doblement.

Cap comentari: