El taxi el deixa a la porta de casa dels seus pares. Les turbulències del vol encara persisteixen en els timpans i no escolta l'import de la carrera immediatament. Paga i, amb la maleta de mà, surt del taxi, que desapareix esperitat. Les persianes abaixades indiquen que el matrimoni encara dorm, malgrat ser l'aniversari de noces. Regira les butxaques i troba el clauer amb les tres claus del domicili patern. Tria la de la portella lateral que comunica amb el garatge, per no espantar-los amb el soroll que pugui fer en entrar per la porta principal; així no haurà de pujar la pesada persiana des de l'exterior.
El garatge és a les fosques i l'escletxa de llum que entra en obrir la porta fa que s'il·lumini una part del cotxe. Les claus són al contacte, un mal costum que té el pare, les llunes abaixades perquè no hi hagi sorpreses i es bloquin les portes. Abans d'entrar al cotxe, l'Íñigo deixa la maleta de mà a prop de l'accés a l'habitatge i encén el fluorescent. S'acomoda dins del cotxe i gira la clau en el contacte. Els llums vermells parpellegen, les agulles del quadre de control ascendeixen fins a indicar els nivells reals. Hi ha prou benzina, pensa. Trepitja l'embragatge i deixa el vehicle en punt mort. Engega el motor, manxa l'accelerador diverses vegades perquè les revolucions augmentin i espera.
L'ovella negra de la família ha tornat i el regal d'aniversari per als seus pares estarà llest en pocs minuts.
