Alquímia (Itineràncies poètiques III, 84)

En l'alambí de l'estiu,
La dolçor de la pell
I el guariment dels llavis.

Demà despertaré la joia
D'una alba, que desfulli
Cada pètal ofert a la besada,
Arrapada a la tija de la dàlia.

Residència (Itineràncies poètiques III, 83)

La nit s'escletxa
I serà residència
Dels nostres somnis.
Torna, dàlia desclosa,
Abans d'escapolir-te.

Síntesi (Itineràncies poètiques III, 82)

[seguiment extraoficial del poema Creuaments, de l'Helena Bonals]


En resum, l'ànima drupàcia
De la nectarina amalgama
La dolçor i l'aspresa,
El cor ligni i la polpa tendra,
La llisor i la rugositat.
Potser els extrems s'aproximen
Més del que creiem. Com tu i jo...

Parèntesi (Itineràncies poètiques III, 81)

Aturar l'ímpetu
Per degustar el parèntesi.
La mel és dèficit.

Àlgebra (o Dàlia retòrica)[Itineràncies poètiques III, 80]

Com copses la capacitat del món
D'encisar-te els sentits dia rere dia?
Quants reialmes han caigut als teus peus,
Inclús abans de despertar, i no ho penses?

Per què el teu nom em sembla una dàlia
Que, des d'avui, blanqueja la foscúria diària?
Qui sap les hores que mereixes per somniar
En un demà clar que no recordi l'ahir?

Quines paraules poden oferir-te els llavis
Quan el silenci d'una mirada és el delit?
Què cal calcular perquè el cel sigui blau
I sense núvols de tempesta amenaçadors?

Com copses la meravella del món si l'aigua
Que m'ofereixes m'assedega més les ganes de tu?

Línia espúria (Itineràncies poètiques III, 79)

La possibilitat d'una sortida
És l'esperança de l'esclau.
I no la perd: abans acabarà
Amb el darrer respir de la vida.

Busca l'escletxa, la línia on el blau
Del cel s'escoli, es vegi. I la fugida
Sembli tangible, amb un demà clar.

Ceràmica i efígies (Itineràncies poètiques III, 78)

[seguiment extraoficial del poema Tot s'omple de clarors, d'Isabel]


Has modelat en la terra i en l'aigua
Cares del món que resten callades
Al pas del temps, dels segles,
Terrissa que perdurarà fins a la nit dels anys.

I reconec en cada bri de saba
L'arbre i la vida, el cor que batega
Sota l'escorça. I cerco l'ombra per albergar-m'hi,
Com qui detecta l'agonia i l'esquiva.

Has modelat el meu cos, Déu estrany,
Amb les Teves mans d'absència i no sé
Resar cap pregària per a una suposada salvació.

I resto amb el dubte dels enigmes de l'origen
De la Terra que m'acull i em manté el caliu,
Sense saber si demà Tes promeses seran realitats.

Ànima dràstica (o Com el gat i el gos)[Xim xim d'historietes]

La Natàlia, del blog Xim xim d'historietes, proposa això.

La meva aportació, tot seguit:

Ànima dràstica (o Com el gat i el gos)

Gos: -No t'agradaven tant les sardines? Doncs, au, busca-les aquí dins si et veus amb cor! I no m'emboliquis la troca, que et conec!
Gat: -Extremista... Dràstic...

Fluència (Itineràncies poètiques III, 77)

Fluir i florir entre el fervor
D'una mar efervescent, lumínica.
I tot s'omple de clarors noves,
D'espills que reclamen reflexos.

Comença el dia amb la piuladissa
De mils d'ocells, ales per dur-te
Les paraules de l'amor que et professo.

Transparència (Itineràncies poètiques III, 76)

Tempesta a l'alba.
No es perd la transparència
Del cel; reposa.

Fondària (Itineràncies poètiques III, 75)

Mar de fons per a la flor de sal de l'ànima.
I la desfullo amb desigs de besar-te la pell,
Amb la temptació magnànima
Del frec de l'amor novell.

I retinc l'exactitud de l'ombra, la bressada
De l'ona vinculada a la platja, eternament,
On l'horitzó i la mirada
S'amalgamen dins de la ment.

Mar de fons, i retrobo el lament de la gavina
En aturar el vol de sobte, en beure la frescor
De l'aigua mentre la sina
S'omple de vida, de resplendor.

Demà despertaré en la platja dels teus llavis,
L'argolla que lliga als glavis.

Constància centrípeta (Itineràncies poètiques III, 74)

[Imatge: Espansione della luce (centrifuga e centripeta), de Gino Savarini]


I, contra el naufragi, invento costes i ports,
Elimino esculls i icebergs que puguin malmetre
El casc i el timó, i vario el rumb per escoltar
Els conhorts de les onades, els xiscles sords
De les gavines, i anomeno de nou cada element
Que trobo en el meu camí per no recordar-te.
Envers el penya-segat, el missatge interior...

Nàufraga (o Òpera)[Itineràncies poètiques III, 73]

[Imatge: Flying-Dutchman, de George Grie]


Erra per mars ignotes, sense rumb,
La nàufraga fragata que esquinça l'atzur
I s'impregna de salobre, aspre perfum
De les ones que li recorda que el futur

No existeix, amb la constant remembrança
Que llasta el fustam. I voga el vast embalum
Sense boga, lligat a la soga de la desesperança.

Anònima resistència (Itineràncies poètiques III, 72)

[Poema trobat a les butxaques d'un suïcida]

Com qui s'atura davant del plat de minestra
I no té fam suficient per buidar-lo, callo
I respiro tot l'oxigen possible: amortallo
Dins dels pulmons l'aire, de forma maldestra.

He calmat l'embat que m'abocava a la finestra
Amb versos efímers fets de vent, i avui tallo
Cada ràfega hostil en mil bocins perquè m'oblidi
D'una vegada per sempre enmig del verí del suïcidi:

Bull la sang mentre vull tenyir la meva vida
De foscor i d'immundícia, de resistència a tot
Allò que em permeti acceptar el meu nom de llot.

I, sense paraules, obtinc el silenci que m'amida
La boca i la redueix a un gra de sorra, a un bot
Perdut en l'oceà de provocar-me la mort i la fugida.

Cilíndrica delícia (Itineràncies poètiques III, 71)

Cridaràs el núvol i la pluja
Amb la veu càlida de la palmera
Que s'erigeix en majestat del desert,
Entre dunes plenes de moviment.

I sabràs que en el pou hi ha l'or
Més anhelat per guarir la set.
En la mà, el dàtil -cilíndrica delícia.

Històries desèrtiques (Itineràncies poètiques III, 70)

Coixí dels núvols,
Històries de la sorra
Que el desert porta
Quan desitja la pluja
Mentre s'esfilagarsa.

Audàcia (Itineràncies poètiques III, 69)

Teixiré, per a tu, el moaré
D'uns besos amb l'audàcia
De qui estima la vida i té
La generositat de la Natura

Per emplenar-te l'esperit
De la dolça fruita drupàcia
Del somriure tendre: no hi ha nit
Hostil ni vall profunda, obscura

Que aturi l'ímpetu del cor
Quan la serenor del teu repòs
Ha de defensar-se aferrissadament.

Teixiré, per a tu, amb fil d'or,
El coixí de la claredat del teu cos
I hi descansarem, lluny del turment.

Distàncies de Pasífae (Itineràncies poètiques III, 68)

Has conegut la vergonya i l'animal, ensems.
I en el teu ventre, el laberint i el monstre
S'engendren, amb la fam de qui mai no sacia
La voracitat de conèixer la teranyina del temps.

Llunyana i propera, la distància és canviant, antiga
Com el rostre del destí. Creta t'aïlla del món,
I esdevé minúscula la passió -fil que t'entortolliga-.

Partícules (Itineràncies poètiques III, 67)

Partícules de tu en cada paraula que et mostro,
I de l'amor que et professo en silenci. Respiro
Tota l'essència del teu cos, fet Art majúscul,
I retindré la vida en el cisell que m'has ofert.

Mol·lècules, a flor de llavis, de la teva pell,
I seré escultor, pintor, arquitecte, delineant
Que sap que vius també en l'exactitud de la mudesa.

Buguenvíl·lies (Itineràncies poètiques III, 66)

Sent com floreixen
Els pètals del silenci
En el crepuscle
I desitgen l'albada,
Morada buguenvíl·lia

Que compta els dies
Amb sang, suor i oxigen,
Mentre despertes
La fadiga de l'home
Dins teu -lenta agonia-.