Hipèrbole coronària (31 paraules de VullEscriure; 23)

Inclús Fes-me petons dels Manel l'afecta. És tan sentimental...

Adolescència i peripècies (o Històries ombrívoles)(RPV249+Niporepte133)

A tota Liesel Meminger anònima...

Perquè l'horror i la sang poden esborrar
El plaer més gran d'aquest món, llegeix-me
En somnis o en plena agonia, en l'holocaust
De l'ànima abans que sàpiga que et perdo.

Perquè la inquietud i l'esperit lliure peixen
El guariment i la cendra, el desànim i la por,
Guia'm entre línies i paràgrafs, cap al teu
Pit adolescent, tendre, alè gèlid de la boira.

Perquè ets influx i reflex, flum que transforma
Els meandres en siluetes per combatre la vetlla,
Omple'm els llavis d'històries ombrívoles i noves.

Perquè sóc lligam entre els teus braços, impuls
Abassegador i clam contracorrent, fàstic i goig,
Narra'm les peripècies de l'home; també l'horror.

En guàrdia (REC, de Cadena Ser Castelló)

Compartim moments però ningú no se n'adona. Sobretot perquè passem gairebé desapercebuts. No ens molesten, tampoc no pregunten. Ni tan sols ens parlen a tots dos. Per a aquests moments delicats, que requereixen una ment oberta i sense prejudicis, ja hi sóc jo, que replico davant qualsevol consulta, aldarull o insult. Fins i tot a la nimietat més banal. L'autocontrol, la sang freda mai no fallen, precisos com la punteria. Tant patrullant com en un atestat, som col·legues inseparables, la meva ombra i jo.

L'horror de Nadal (o Regalèssia)(Disparador #11 d'Orciny Books)

En despertar, la boca pastosa, amb un regust de regalèssia, em fa mal. No fou bona idea fer un ninot després de la nevada i la tempesta familiar del dia anterior, enmig del dinar de Nadal. Però era una forma de reconciliar-se entre germans. A més, tothom sap que aquestes dates propicien els conflictes de família. El que no esperava, però, era que, tot aprofitant que amuntegava neu per al cos, el meu germà, rancuniós, m'estampés la pala als morros. I menys que l'eina li servís per cavar la meva pròpia tomba, al meu jardí, sota les fabàcies, encara viu.

Orciny Books 

Pèrdua diària (o Paremiològica)(31 paraules de VullEscriure; 22)

Qui dies passa... perd la salut mentre minven les paraules...

Fúnebre (31 paraules de VullEscriure; 21)

Macabre de mena, sempre difon les bones notícies mitjançant corbs negres.

Domèstica (o Bibliòfila)(31 paraules de VullEscriure; 20)

Construí una llar de paper; lleixes plenes de llibres, el plaer absolut.

Àlgebra (o Càbales)(31 paraules de VullEscriure; 19)

Nous horitzons diaris, però com restar avui evitant el tretze, malastruc de mena?

Represàlies (o Sanguínies)(RepteDLXXVII)

Diuen que el somni americà és a l'abast de tothom. També diuen que conduir per la Ruta 66 és sinònim de llibertat, a pesar de fer-ho sovint a 60 mph. Fins i tot gosen dir que aquesta terra és cosmopolita, oberta al progrés i a les oportunitats. S'ho creuen amb canalla rebent un revòlver com a regal d'aniversari? Són bajanades, sobretot a Tennessee, on els ossos afroamericans pateixen de sol a sol a les plantacions de cotó. Inclús els meus, vinguts de terres filipines deixades de la mà de Déu, que ja s'han barrejat i criat amb ells. Aquí hi he trobat el plat a taula, gràcies a la suor i al sofriment, i a l'ajut de l'àvia, que viu amb mi. I també la marginació.

Em queixo amb la boca petita, perquè la sang africana és la mal parada aquí, per insignificant que sigui la fracció. Això ho saben prou bé els membres del Klan. Els oloren i els persegueixen quan es denuncia la desaparició d'una noia de raça blanca, pura. Aquesta nit hi haurà sarau, ho intueixo. Pel poble es rumoreja que l'Odette, la noia més liberal i poca-solta que es pugui conèixer, fa hores que ha desaparegut. Igual que l'Ava fa un mes, o la Patricia fa mig any. Hi haurà represàlies i creus incendiades als voltants dels habitatges dels negres. Sense preguntar.

Sort que l'àvia sordeja i no escolta la cridòria del carrer, ni els insults o les puntades de peu contra les portes i les tanques properes, on s'hi encauen famílies nombroses d'afroamericans. L'odi es respira pertot arreu, després de la llarga jornada laboral. I jo sols vull descansar, recuperar-me de l'esforç. Que ningú no em destorbi, tampoc la meuca del soterrani, o seguirà el mateix camí que les altres dues. Aquesta l'hauré d'emmordassar millor...

Eficàcia (o Inequívoca)(31 paraules de VullEscriure; 18)

 La trufa no l'enganya. Al jardí, trobats entre la neu, els ossos, sos tresors.

Àgrafa (50 paraules)

Àgrafa, mandrosa i pessimista, la dona imaginà córrer la tinta a les venes. Cercà personatges, recordà possibles diàlegs i embastà trames amb desenllaços sorprenents. Però sempre preferí no fer-ho.

 

Avui, en ferir la pròpia carn, es barregen plaer i dolor: dels seus canells oberts, sent brollar milers de pàgines, finalment...

Nívia Bèlgica (o Migratòria)(Relats Conjunts)

Amb el cavallet ben assegurat i el llapis de carbonet amb bona punxa, des de dalt del turó observo l'escena que he triat. Ha parat de nevar; l'aire és gèlid, però, entre la bufanda, el barret i l'abric nou de trinca, aconseguit a canvi de dos esbossos, gairebé no el sento. Els pujols del voltant s'han enfarinat de debò, i els arbres, orfes de fulles, destaquen encara més llur esqualidesa. A la vall, el riu i els petits embassaments s'han glaçat i la gent de les rodalies aprofita per patinar-hi i jugar a fer batalles de boles de neu. Els trineus tampoc no hi manquen.

Les teulades dels edificis, igual que el paisatge, també han quedat blanques immaculades. Serà fàcil, aquest cop, trobar les tonalitats. Així descansaré després de la feinada que suposà acabar la “petita” Torre de Babel. Encara em fan mal els ulls i l'esquena de tan d'esforç... I quatre ocells mal comptats, que encara no han migrat cap a terres menys fredes que les belgues, voleien a la recerca d'alguna baia o insecte per dur-se al bec, en un mos frugal, gens notori.

Els lladrucs dels gossos, excitats i histèrics, m'indiquen que avui serà una nova jornada de caça per a en Hans, l'Andries i en Martijn, els que diumenge rere diumenge deixen l'escalfor de la llar per abatre llebres, faisans o, si tenen sort, un senglar o un cérvol. Lentament, i amb força cura, descendeixen pel vessant del turó, sense parar esment en la meva presència, ni en el bon dia que els he murmurat, amb la boca tapada per la bufanda. Són murris, més del que eren abans dels rumors. Perquè, també, saben que estic esdevenint un pintor cèlebre.

S'allunyen i els observo. També els inclouré al llenç, per què no? Gargotejo les tres figures humanes i la desena llarga de gossos, i l'escalfor de la foguera acabada d'encendre sembla reclamar un lloc dins del quadre. Els tres caçadors han quedat fora de l'abast de la meva vista. I això és recíproc, ells tampoc no em veuen. Deixo el llapis i el cavallet. Em frego les mans, glaçades i balbes, mentre començo el camí cap a casa de l'Andries. Dissimuladament, perquè els carboners no endevinin les meves intencions. Allà m'hi espera l'Annegreet, la jove i bella esposa de l'Andries, la que tant detesta els diumenges de cacera, la que tant estima el tacte dels meus dits d'artista i el traç del meu pinzell...

Relats Conjunts 

Il·lusòria (o Gràcia de la infància)(31 paraules de VullEscriure; 17)

S'adorm el petit, neguitós, tot imaginant la munió de sorpreses sota l'arbre de Nadal l'endemà.

Anestèsia (o De(i)ferències)(Disparador#10, d'OrcinyBooks)

“La dissecció del membre és dolorosa i desagradable. Sobretot si s’efectua sense anestèsia”. Aquestes paraules sempre són recordades abans de traure la baralla. Les deia el professor just començar la classe d’anatomia, palplantat davant del cadàver. Nosaltres, però, prestàvem més atenció en combinacions. Tan viscerals com dements, apostant l’insospitable, com si ens hi anés la vida. Però també la salut.

Novament, ens reunim, com científics bojos o jugadors empedreïts, sense cansar-nos de repartir les cartes i de gaudir, sota el compàs del so metàl·lic dels nostres membres perduts, que ens recorden que no tornarem a tenir mai més una bona mà.

Orciny Books 

Químiques (REC, de Cadena Ser Castelló)

Mai no vaig sospitar que els estudis de química em portarien la felicitat; abans havia pensat en ardus anys per arribar a ocupar un lloc un xic decent en una cosmètica de mig ral o, amb una mica de sort, no haver de viatjar a l'estranger quan el mercat laboral al país fóra tan precari como es vaticinava. Ara, com a cambrer de pub musical, aconsegueixo aventures diàries gràcies a la química de seductor innata. Però és una altra química, la inorgànica, la que alimenta la meva ànima psicòpata a la fi de cada nit.

Ludòpata (o Teràpia)(31 paraules de VullEscriure; 16)

Després del tractament contra la ludopatia, detesta allò que li recordi les cartes. Inclús els SMS.

Incendiària (o Ànima piròmana)(31 paraules de VullEscriure; 15)

Novament, com una ànima piròmana, incendia les ments d'aquells qui la segueixen, i ofereix una oportunitat d'escriure.

PS: dedicat, íntegrament, a la M. Teresa Saborit Molist.

Luminòmetre (o Lúcida pèrdua lúdica)(31 paraules de VullEscriure; 14)

Rumia durant hores per treure a la llum una idea concisa, que minva en el transcurs dels dies.

PS: dedicat al joc de desembre, companys i editora inclosos.

Fragàncies (o Gàbia)[A la Pàtria](Melorepte260)

T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.


Raimon.

M'invoco a tu, llim dels segles, ventre perpetu
De qui coneix però no recorda la pols del camí,
El terrible dejú patit on la vergonya es barreja
Amb el forrellat de la mordassa per fer-nos callar.

M'exalto en escoltar el teu nom, veu i terratrèmol,
Vida entre penombres, haca per cavalcar el vent,
Perquè no hi ha fronteres entre el meu cor i el desig.

Et sol·licito com l'arbre que es guarneix de primavera,
Com la sàlvia que, odorant, arrela i resisteix el temporal,
I et sé necessària com la pluja, intensa com l'amor.

I et proclamo, paraula i silenci, llibertat lluny de reixes
I parets, en la gàbia d'alenar-te i saber que vindràs
Quan menys ho esperi, carregada de fragàncies, llum
Crepuscular, perquè em senti viu de nou, com renéixer.

Èxtasi (31 paraules de VullEscriure; 13)

Besà l'esquena d'ella i, extasiat, hi descobrí l'Arc de Sant Martí de l'amor més humit. Encara ara l'intenta abastar...