deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

6/4/20

Mones (#escripturaperalconfinament; 15)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El quinzè ha provocat aquest relat:


 
Després de dues hores de trajecte, em faig creus de la bona sort que arrepleguem, en plena operació sortida. La velocitat s'ha mantingut constant en el trajecte per autopista i, com que anem bé de temps, m'atreveixo a sortir per brancal cap a la carretera nacional. En pagar el peatge, la botzina del cotxe que em segueix és un presagi que la idea no és tan genial, però ja és massa tard per recular i continuar invertint diners en quilòmetres d'asfalt més que rendibles. Les males puces del conductor del darrere i el reguitzell de befes que vindria de part de la resta de família, si desfés el camí ja recorregut, seria llegendari.

—Si es pot gaudir del paisatge, per què cal la monotonia del traçat de l'AP7? —deixo anar a un receptor incògnit.
—Quant falta? —la pregunta més repetida de qualsevol dels nostres viatges apareix tan preciosa com els ulls de la gran, i tan oportuna com certs moviments intestinals.
—Encara una estoneta més —responc lapidàriament.
—I això què vol dir? —requereix ella sense treure el nas de la pantalla de la tauleta.
—Vols deixar de ser tan plom? —l'ajuda arriba de la meva dreta, personificada en la figura de la mare de les criatures.
—Mitja horeta, segons el GPS —afegeixo esquivant el rondineig preadolescent.
—Aquest trasto falla més que una escopeta de fira —el petit s'alia amb la seva germana, un vincle ja temut pel més eficaç dels exèrcits coneguts.
—Veuràs que aquesta vegada SÍ que funciona a la per-fec-ci-ó —recalco l'afirmació i cada síl·laba del substantiu, tot marcant terreny i autoritat.
—Llavors, arribarem a les set i tretze minuts? —pregunta la gran.
—A un quart de vuit, sí —i em penedeixo d'haver sumat dos minsos minuts al càlcul inicial.

L'esperada reacció de l'exactitud horària no tarda ni una mil·lèsima de segon i és fidel al guió que sol mantenir aquesta polèmica, entre la precisió helvètica i l'economia del llenguatge. I, enmig d'aquesta pugna dialèctica, l'aparició d'un miliard de vehicles m'astora, desimanta de les pantalles els nassos de les dues nenes i provoca un xiscle i un penjament de la santa de la meva senyora, encara que l'ordre dels factors no altera el producte, que és un embús del carall.

—Mitja què? —la cantarella burleta de la suïssa em cau com un gerro d'aigua freda.
—No miraves un coi de capítol d'aquesta rucada de sèrie japonesa?
—Lluís, et controles? —m'amonesta l'auxili maternal del duet menor d'edat de darrere.
—Almenys el sòmines de la pressa també s'ha hagut de fastiguejar.
—El del clàxon? —pregunta el petit, i ell mateixa afirma: —Ha tornat a l'autopista, el campió.
—Nou anys i pur cinisme —murmuro entre dents.
—La mala llet et va deixar créixer prou, eh? —escolto a la meva dreta.
—Coi, que no ho deia de veres... —em disculpo de forma quasi automàtica. Sé que el terreny per on camino és una era plena de pols.
—Les bromes també serveixen per expressar els pensaments reals —reconeix ella.
—Entesos... —abaixo els braços i la bel·ligerància. I, després d'uns instants de silenci incòmode, suggereixo al no-res: —Si pogués maniobrar i tornar a...
—És impossible ara. Els dos sentits van plens de gom a gom. Tu no sabies que és el pitjor dia de l'any per desplaçar-se?
—És clar que...
—Llavors, com se t'han enganxat tant els llençols, precisament avui?!
—Com que sempre es queda fins tard llegint... —hi fica cullerada el petit, que ara ja és un membre més del trio que m'ataca sense pietat.
—Ahir eren les 4:39h i encara hi havia llum al menjador —la delació arriba directament de la Confederació Helvètica, del cantó alemany, sens dubte.
—Tres quarts de cinc de la matinada? —s'escandalitza el sector copilot del cotxe.
—No... —em defenso de l'embat: —Dos quarts i deu gairebé...
—Ets un desastre, amb aquests llibrots sempre. I et preocupes pels ulls dels nens, tu que et cremes les celles llegint durant... Quantes hores t'hi passes?
—Dotze, catorze...
—Ara em vens amb sarcasme?
—Deixem-ho estar?
—És clar que sí, reietó —m'etziba —, si ara ja no hi ha solució.
—Tens un carregador, mami? el caganiu s'escola entre el foc creuat, eixamplant encara més l'obertura de la caixa dels trons.
—I un endoll aquí mateix també —respon sa mare mentre s'assenyala el nas.
—Perfecte. Final de trajecte amb cirereta inclosa. No tindrem ni andròmines electròniques per distreure la quitxalla.
—Jo encara tinc bateria —treu pit la gran —, i el mòbil també. El vols? —li ofereix el telèfon al seu germà.
—No la malgastis —remuga la mare: —Potser ens servirà per amenitzar la Mona.
—Si és Diumenge de Rams... —s'estranya el petit.
—Em referia a aquest —puntualitza, mentre m'assenyala, i continua: —Encara que, amb la caravana que hi ha, potser l'única opció que ens quedi serà menjar-nos-la aquí.

Ja fa estona que els he deixat xerrar i queixar-se de mi, i m'he centrat en els pedals d'embragatge i de fre, combinats amb el canvi de marxes, per avançar lentament i autofelicitar-me en posar la segona. Sobretot després d'encendre's el pilot de la reserva al quadre de control. He d'estalviar forces per a la carretada d'improperis que vaticino quan estossegui el motor.

Vèrbola (#escripturaperalconfinament; 14)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El catorzè ha provocat aquest relat {que forma el preludi del text que, al final del mateix, es carregarà, pacientment}:


—Benvingut a bord, senyor Eldritch —la veu metàl·lica el sobta en travessar la porta d'accés a la càpsula—. Asseieu-vos i acomodeu-vos, la travessia serà llarga, però breu alhora gràcies a la ultrahibernació programada. Arribarem a destinació en breus minuts, si fem cas a les vostres percepcions sensorials, i en un parell de cicles enters, si miréssim un calendari interestel·lar. El planeta blau (“Terra”, si l'anomenem en la llengua vehicular 3d5tg, subdialecte pàngic) és el paradigma dels errors que no hem de repetir en els mons conquerits i repoblats. Aquesta experiència us servirà per aprendre què cal mantenir i què cal eliminar en els vostres dissenys, que ens vàreu facilitar en el darrer lliurament, a l'hora de recrear les metròpolis de Theta-òmicron III. En el mòdul 1, us fixareu en la tònica generalitzada de les aglomeracions arbitràries al llarg de terrenys més o menys fèrtils; també sereu capaç d'adonar-vos de la ingent quantitat d'extensió deshabitada. No caldrà dir-vos que aquesta és la gran raó del declivi d'aquesta civilització. Gràcies al nostre dron indetectable, podreu endinsar-vos en la quotidianitat dels seus habitants sense immiscir-vos en els seus quefers o sense alterar les seves converses. Caldrà afegir que la tecnologia ha absorbit el potencial d'aquests espècimens autòctons i els ha privat d'aquesta socialització i sociabilitat innates. Com a desenvolupament final del mòdul 1, us presentarem, emperò, el model bBq, un model típic en què aquesta pràctica es duia a terme prou sovint, sobretot en temps de lleure. En l'actualitat, aquestes reserves informatives tan sols es fan servir per a reforç de la teoria apresa, i ja s'han extingit del tarannà dels nadius. Per això, també vàrem optar per extirpar-ne les reminiscències que, tard o d'hora, podrien interferir al llarg de l'existència de cada ésser, que ronda el cicle (15 dècades o 150 anys, si parléssim en termes terrestres, o “de la Terra”). Aquestes reserves són colonitzades per subsactors [o subo] i subsactrius [o suba](a partir d'ara, el plural abreviat com a “subs”), que despleguen tot el seu potencial perquè les escenes paradigmàtiques us siguin també versemblants. Us explico: veureu un nucli habitat i traçat amb certa harmonia, però desaprofitat al 67,54% del total de la seva extensió. El dron sobrevolarà un d'aquests focs (“llar” seria el mot terrestre; “habitatge” li funcionaria de sinònim i “xalet amb jardí” hauria de ser la nomenclatura per a l'exemple triat) i en sereu testimoni de les accions que s'hi desenvolupen. Al dossier adjunt, i ja inserit en el vostre hipocamp, trobareu el resum d'allò que experimentareu (veureu, oloreu, palpareu, tastareu i escoltareu, per a més especificació), que hem etiquetat com a “barbacoa”. Escampats al llarg de la zona enjardinada i també dins de l'habitatge, s'hi mouran els subs, realitzant cadascú una tasca ja predeterminada. El fil conductor serà el contacte visual i el verbal, i en ells s'hi afegiran secrets i enveges, ressentiments i aliances. Tots ells són ingredients necessaris per a l'aprenentatge. En el dossier també hi haurà la transcripció del guió perquè el memoritzeu i el recordeu després de la travessia. Podreu descobrir els entrellats fraudulents en qüestions econòmiques entre subo1 i subo4 a la vora de l'objecte que dona nom a l'esdeveniment, mentre suba2 (parella de subo1) faci una visita guiada a tota la casa (“xalet amb jardí” esmentat abans) a suba6 i aquestes siguin sorpreses per suba7 (aficionada a l'esport comú practicat per la branca femenina dels terrestres, també conegut amb el malnom de “safareig”); dins del lavabo, sub8 (parella de suba7, germana de suba2; i millor que us acostumeu a aquesta pràctica sexual del gènere coincident per suportar les condicions terrícoles) s'esquitllarà de les mirades per fomentar l'activitat subreptícia anomenada “secret”. Si us ve de gust descobrir-ne l'enigma, el dron us oferirà l'opció “zoom” per a tals efectes. Tanmateix, la distància mitjana és prou propera per tal de presentar la màxima eficiència i assolir el resultat òptim en el mètode. No us podreu distreure massa perquè, enmig d'aquesta incòmoda tranquil·litat (el contingut d'aquestes converses serà de tensió i de murmuris còmplices, a parts iguals), subo3 i subo5 (parelles respectives de subo4 i suba6) apareixeran en escena amb accessoris com gel i alcohol (ingredients indispensables en aquests afers socials) i desplegaran un reguitzell d'improperis i de desqualificacions que remouran l'ambient i la polèmica. Tot aquest daltabaix (també batejat com a “sidral” en infrallenguatge o argot) tindrà una falsa calma quan els dos darrers subs (subo9 i suba10) travessaran la porta d'accés a “xalet amb jardí” anterior. Per accelerar el procediment, enmig de l'entramat dialèctic d'aquesta desena de persones, que s'alternarà de forma concatenada i harmoniosa i que oscil·larà entre la summa bel·ligerància i l'esperit pacificador, hem inclòs un polsim un xic més exagerat del normal d'infidelitat i un descuit en forma de test d'embaràs positiu. Així, la garantia de reflectir de la millor manera possible un plàcid dia enmig d'éssers humans quedarà fidelment gravada en la vostra matèria grisa, junt amb el dossier inserit al començament d'aquest procediment. Després del mòdul 1, continuarem amb la planificació. Però no us avançaré res més, ara mateix. No patiu si us heu atabalat massa amb tanta vèrbola: en uns instants, escoltareu tota la paràfrasi compresa en el model bBq. Sols us cal esperar, mentre sentiu que us pesen les parpelles i us adormiu de mica en mica, el document que tot seguit es carrega...