deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

28/8/14

Misèria (o Rapsòdia ibèrica)[ RPV238+Niporepte122]

A M. R. B., el titella papissot


Dies de passar fam, amb les soles de sabata llestes
Per ser devorades esdevingudes filet suculent, sols
I cansats de les bufetades vingudes de qualque banda,
De les plantofades d'un futur estranyament millor.

Nits d'insomni i de misèria, amb el rau-rau del cap
Enmig de l'estómac, i aquestes vísceres que senten
Basques de tot allò que ens envolta, com un verí
Que hem d'engolir, junt amb la queixa i la rebel·lia.

Jorns de buidesa interior i de dèficit d'abraçades,
Si el xim-xim és diluvi que ens deixarà sense llar
I amb el discurs de trista comicitat d'un míser clown.

Vetlles eternes de decisions i de condicions subjugades,
Entre fantasmes en blanc i negre, del passat, mentre un
Putxinel·li creu que ens governa, minúscul gran dictador.

Fragàncies aquàtiques (dibuixet)

Potser perquè la humitat duu el teu nom,
Venero aquests murs curulls de racons
Per abandonar-se i sadollar sets i fams
Mil·lenàries, entre besos i carícies i focs.

Perquè el doll, de vegades, també provoca
Flames en incendiàries llengües calentes
I columnes de cames, de desig que anhela
La fondalada i poder encimbellar la muntanya.

Potser perquè ets aigua que crema i apaivaga
El dejú i la lava, la fragància que regalima
Esquena avall, perles de suor per alimentar-nos.

Perquè el foll també demana clemència al seny,
De vegades, per no perir allà on el món esdevé
Ànima bessona de l'Infern més celestial, i bany.