deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

19/3/20

L'harmònica (#escripturaperalconfinament; 3-b)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El tercer ha provocat aquest relat:


La dona de mitjana edat travessarà l'avinguda, amb pas apressat, en direcció a un conjunt d'edificis plurifamiliars. A causa d'aquest ritme accelerat, i sense adonar-se'n, la bossa de ràfia negra se li escorrerà del braç i caurà, de forma gairebé silenciosa, al bell mig del carrer. Gràcies a un vídeo que correrà en uns minuts per twitter, sabrem el seu contingut: un pot de cola blanca (d'un litre aproximadament), una minúscula atzavara i una harmònica. A partir del moment d'aquesta pèrdua, la imatge gairebé s'aturarà, com si el món marxés al ralentí. Ens fixarem en ella. Podrem calcular-ne l'edat que, d'indagar en la bossa de mà i arribar fins a la cartera, hi trobaríem la documentació i, per tant, la data exacta del seu naixement. 14 d'abril del 1970. Durà un vestit de seda rosa, unes sabates de tonalitats similars, i unes arracades conjuntades amb un penjoll i una polsera. La permanent de fa pocs dies i el maquillatge gens cridaner arrodoniran el seu aspecte. Llavors ja podrem recuperar la velocitat normal de la vida.

La dona de mitjana edat s'aturarà davant d'un majestuós portal típic de l'Eixample barceloní. Traurà un manyoc de claus de la butxaca dreta de l'abric i n'escollirà una gairebé sense fixar-s'hi. Aquest moviment mecànic ens donarà pistes que és una rutina que sol fer sovint. Abans que es tanqui el portal podrem escolar-nos-hi i seguir-la fins al tercer replà mentre ella triarà una nova clau per obrir la porta d'entrada de l'apartament. Enmig de la dubitació per haver-se copsat de l'absència de la bossa negra, aprofitarem per encauar-nos en l'habitatge, on hi haurà una àvia i una nena. Les edats, que no tindran importància, rondaran els 73 i els 11 anys, respectivament. Les dues juguen al parxís, amb el televisor encès com a música de fons.

Pensativa encara, la dona de mitjana edat tancarà la porta i les saludarà amb efusió. Després de la jornada laboral, agrairà una mostra d'estima i un amanyac dolç i tendre. El diàleg posterior quedarà en incògnita, per respectar la intimitat d'aquesta trinca, però direm que el contingut principal del mateix serà la disculpa de la dona de mitjana edat per haver tingut un descuit en portar-los uns presents. En part, no li sabria greu haver perdut la bossa de ràfia negra. La cola blanca es podrà comprar de nou, i així la petita continuarà amb les seves manualitats, que tant li agraden; l'atzavara també, i així la senyora Josepeta tindrà una alegria en el dia del seu sant. Però l'harmònica serà el regal més difícil de restituir. Perquè havia pertangut al marit de la senyora Josepeta, que era alhora l'avi de la nena i el pare de la dona de mitjana edat. Marxarem subreptíciament i sense estridències, tot esperant que la persona que ha gravat el vídeo i l'ha penjat al seu compte de twitter tingui el bon cor d'investigar qui és aquesta enigmàtica dona de mitjana edat.

Fragmentària (#escripturaperalconfinament; 3-a)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquest març. El tercer ha provocat aquest relat:


Escolto la veu interior que em parla i, amb quatre traços malgirbats, conjumino un retrat robot de la idea que m'ha inoculat dins del cap. En dibuixo els ulls, els llavis, i la resta de trets físics que el distingiran d'altres individus. L'imagino tot passejant pel carrer, creuant-se amb la gent i saludant-los, interactuant amb cada persona que vulgui dirigir-li la paraula. Li basteixo una identitat i una família, de pocs membres però amb l'opció d'augmentar-la a mitjà termini. També penso en les referències laborals —poques però fermament estables—, un currículum prou brillant per esborrar les traces d'un origen humil, gairebé immund.

Recordo les instruccions, en un tornaveu insistent que ressona a cada moment. M'he d'afanyar i aprofitar l'avinentesa. Entre tutorials d'anatomia i algunes nocions de costura ja apreses en observar durant tardes sempiternes la mare, que era cosidora en les hores mortes, trampejaré l'assumpte. El feix de bitllets m'ajudarà a aconseguir les parts triades; tot té un preu, sobretot en època de necessitats. Dos-cents anys després, Prometeu podrà ser novament desencadenat. Ara només cal saber on s'emmagatzemen els centenars de cadàvers que s'han generat arran d'aquesta pandèmia.