deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

14/5/13

Absència (o Alimentària)

Véns i marxes
Entre el son,
Com si Déu
Existís.

I m'enxarxes
Dintre teu
Amb la font
D'un somrís;

És el meu
Aliment,
La metgia

Del turment
De ser greu,
Sens tu, el dia.

Absència (o Esquàlida)

[plou... i t'enyoro!]


Segons com segles
Quan el dia és silenci
I no paraula.
L'esquàlida falena
Del somrís m'abandona.



Absència (o Superfícies)

He despertat de nou sense tu, amb mots de pluja a la gola,
Amb l'única certesa que la veu ha callat, en la nit pregona,
Per restar atenta als llavis que besen com si la vida marxés.

He traçat siluetes del teu cos damunt del mirall entelat, avui
Que no pot acollir-te el reflex en la seva superfície; dic i tinc
Tots els mots del món amb mi, i la il·lusió intacta d'aquell
véns?.

Avui, desplego veles cap a la brisa despresa de la teva esquena.

Em tens pensant-te, vida, en cada bocí present quan ets absència.

Pituïtàries (o Meteorològica)

[A tu, sempre i per sempre...] 


Vull que la vida es converteixi en gestes i conquestes,
En tempestes d'octubre, en gestos protegits per la foscor,
En ossos i carn i saliva fets desig, i morir per les restes
Del rastre d'un núvol que ens ha vist perdre seny i nord.

Vull que els llavis esdevinguin fortí i ciutadella, vestes
Per abrigar aquesta pell òrfena de mossecs quan l'escalfor
És el tresor més anhelat entre tu i jo, i et cerco les arestes
Dels angles irreals de l'esquena i les conservo al record.

Vull guaitar el crepuscle, avui que el dia sense tu és tardor,
Flairar-te fins que es desgastin les pituïtàries en requestes
Al futur, i reconèixer que m'ets tan necessària com el cor.

I vull passejar per platges amigues, sense cap altre horitzó
Que la profunditat dels teus iris, i deixar que totes aquestes
Estones fetes de tu i de mi siguin per a nosaltres un tresor.