deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

17/8/10

Urgències (Repte Clàssic CDXXXIII; 2)

Quan ja ens trobem despullats un davant de l'altra, es disculpa. No porta condons i em pregunta si vull deixar-ho córrer.

-Ni pensar-ho -responc-, ja sé que als homes us agrada follar a pèl. Tampoc tinc tantes oportunitats de fer-ho jo, no et pensis. I prenc pastilles anticonceptives...

L'agafo per la cintura i me l'acosto. Un gland humit em mulla el melic i m'humiteja encara més l'entrecuix. El beso a la boca i li mossego el llavi inferior. Això l'excita i, amb moviments de dement, m'aferra contra el seu cos, al mateix temps que em dirigeix cap a la paret. Fa poques hores que ens hem conegut en persona i ja ha perdut la vergonya inicial.

Hores de xatejar amb converses pujades de to, d'insinuacions i de juguesques que li deixava guanyar. I l'excusa per veure'ns ha estat gastronòmica. Creus que és millor la paella valenciana que els calçots de Valls? Rialles en formular aquesta pregunta. I per què no comprovar-ho sobre el terreny? El vi ha fet estralls en nosaltres. La complicitat cara a cara és igual d'elevada que mitjançant l'ordinador. Les postres, barrejades amb petons lúbrics i carícies descarades, han obert la porta a la invitació de pujar a casa meva.

Em magreja els pits sense traça, però el contacte rude m'endureix els mugrons, que vull que em mossegui amb força. I vull que em penetri, que em violenti fins que noti que les entranyes se m'omplen d'ell. Quan em gira i m'acorrala entre el seu cos i la paret, estic segura que la sotregada està apunt d'arribar. La seva joventut indica que és impacient i potent. Trobarà el meu sexe ben humit i, a pesar que sigui brusc, lliscarà endins meu sense dificultats. L'espero amb serpenteigs sensuals per escalfar-lo millor. El tatuatge al damunt del cul emet més missatges del que pensa, però només sap desxifrar-ne els superflus. Els que indiquen que necessito que em folli fins a l'extenuació, com tantes vegades li he esmentat en les nostres converses més íntimes i tòrrides.

I em penetra. De cop, sense delicadesa, amb urgència. Clava les ungles a la meva cintura per aferrar-se millor i poder pressionar millor en cada embat. I em mou com si fos el fullam d'un pollancre -per què sempre em comparo amb aquest arbre? Serà per la similitud i l'associació d'idees?-, i gemego. Ja fa estona que estic satisfeta. Molt abans que ell s'escorri dins meu i senti la lleterada calenta enganxant-se al meu ventre. En el moment de penetrar-me per primera vegada, he somrigut. I, d'eufòria, crido que no pari de follar-me. Pronuncio amb claredat cada síl·laba perquè es pensi que té el control i que em té domada.

Quan acabi marxarà, i no ens veurem més. Però ara ha començat el compte enrere per a ell. Des del primer contacte amb el meu sexe, el contagi és invisible però plausible. Mentre pugui, i la malaltia no es manifesti amb evidència, continuaré aprofitant-me de la mania dels homes de follar a pèl.

Centímetres (Repte Clàssic CDXXXIII; 1)

L'home gran esbufega. Després d'ejacular dins de la noia, que ara neda en la piscina, sense preocupar-se de res. El xalet és tranquil, envoltat pels pollancres que dibuixen el curs del rierol, i ningú no els destorbarà. Ara, però, necessita descansar i recuperar-se. Ja no és com anys enrere, que podia mantenir relacions sexuals durant llargues hores.

Totalment despullat, l'home gran jeu a la gandula, el mateix lloc on ha cavalcat la jove. De la mateixa manera que sempre li ha excitat fer-ho. Amb ella de quatre grapes i mostrant-li el cul sense cap impediment, picant-li arbitràriament els glutis mentre la penetra. I sometent-la amb l'única limitació del seu cos. A més, sap que té la paella pel mànec i pot ordenar-li qualsevol caprici que li vingui de gust. Amb el feix de bitllets que ha ofert pels serveis de la jove... Amb setanta anys ja només pot agrair que el cos li respongui als estímuls visuals que sempre l'han excitat. Entre les cremes lubricants i les pastilles blaves trobades per la xarxa ha descobert una segona renaixença de la seva sexualitat, però.

Regira les butxaques dels pantalons i n'extreu un rombe minúscul blavenc. Se'l duu fins a la boca i el deixa sota la llengua. L'amargantor de la pastilla s'apaivaga amb el glop llarg de daiquiri i empassa el contingut de la boca tot seguit. Vol aprofitar la jornada del seu aniversari al màxim. A partir de demà ja tindrà temps per recuperar forces. S'endormisca tot veient la noia nedant. I somnia en allò que vol fer de nou. El pensament vola i es veu llepat per la boca d'ella, amb fruïció, resseguint cada centímetre del seu cos. Es fixa en la seva boca plena del seu penis. L'obliga a menjar-se'l sencer, fins que el gland pressiona la seva gola, fins que l'espasme d'un accés de vòmit li sobrevingui. Aquesta contracció l'excita i fa que la sensibilitat, junt amb l'excessiva salivació, augmenti la intensitat de l'erecció. Vol penetrar-la per l'anus. És la primera vegada per a ell. Es deixa guiar per ella, untar-se amb la crema i nota com les seves mans expertes faciliten la penetració amb moviments sensuals. Mentrestant, perquè la duresa del penis no disminueixi, li magreja els pits, abundants i perfectes, amb mugrons grans i desitjables. Se'ls acosta a la boca i els llepa just abans de sentir l'escalfor del seu cul envoltant-li el penis fins als testicles.

La imaginació i la manca d'aire li provoquen l'erecció. Esbatana els ulls i s'adona que allò que sent és el començament d'una angina de pit. S'ofega, el dolor intens li anul·la el crit, l'únic senyal possible perquè la noia s'adoni que alguna cosa no rutlla. Intenta arribar al mòbil, a escassos centímetres d'ell. Però, en lloc d'aconseguir-ho, s'encongeix i el got del còctel li cau damunt del ventre. No nota la fredor del contingut, només la piuladissa dels ocells que voleien entre els arbres, el darrer so que escoltarà abans que el cor se li aturi definitivament.