deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

27/11/15

Alícia (o Oxímoron)[58a MiniCrida, de VullEscriure - «Neu»]


Paradoxalment, és tan fredolica... Odia el fred i el gebre, la neu i tot allò que estigui relacionat amb l'hivern, amb les glaçades i amb els termòmetres quan indiquen temperatures que freguen la demència. Per això no comprèn els seus pares. Avui menys que mai perquè, després de la treva de dies quasi estiuencs en ple novembre, en sorgir dels dominis de la vànova, s'ha trobat amb la inclemència de la gèlida atmosfera deixada per un vent del nord capaç de gelar-li les idees.

Tremola i li repiquen les dents; se sent morir en l'encarcarament provocat per aquesta Antàrtida enmig de l'habitació i, per acabar-ho d'adobar, també s'estén al passadís, al lavabo... Tota la casa és un glacial particular. Quan apuja la persiana del menjador, el paisatge completament nevat l'astora. El calfred que li recorre l'espinada és de categoria. Regirarà l'armari a la recerca d'un vestuari més adient per a aquest canvi sobtat.

Entre el caos de l'armari, curull de bruses de màniga curta i bermudes, ha de tenir els jerseis de punt i els pantalons de pana, la jaqueta de gore-tex i les bufandes, les manyoples, la gorra de llana amb borla inclosa... Tot l'arsenal tèxtil que pugui arreplegar és benvingut per cobrir-se i escalfar aquest cos seu. Si no, està condemnada a perir en l'onada de fred polar que assola la ciutat. Però, en voler lliscar dins dels camals dels pantalons, sembla que el teixit s'hagi encongit. El mateix li ocorre en cordar-se els botons de la brusa de franel·la.

Com si hagués regirat la roba d'una altra persona o com si hagués crescut mentre dormia, cada peça que s'emprova li queda estreta i petita. Com si fos un malson i hagués aterrat al País de les Meravelles. No entén res del que passa. Ni als seus pares, que la podrien haver anomenat Alícia en lloc de Neus.