deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

24/2/11

Linòleum (Melorepte136)[Híspalis XXIX]

I. Iridescència

Per habitar el país iridescent del teu somriures
M'esforço a arreplegar el record que em lliures.

*

II. Limítrofa

Visc en el límit
Dels teus llavis, la gota
De mar que anhelo.

*

III. Salvífica lluminària

Llum. I potser en l'espera
Trobaré el linòleum d'una mar
Que no es deixa a l'atzar
Perquè reneix en la primavera,

I corro entre la palmera
I la cigonya, per l'esguard
Clar d'un cel que és far
En la nit que em desespera.

Llum. I potser arribaràs
Amb la florida dels lilàs
D'una tarda que abruses,

I corres amb l'aire i el jaç
D'escuma i deler, el llaç
Que em lliga a les muses.

*

IV. Gràcies

La claror en els ulls gràcies al retrobament
I sabré què cal per despertar en la sal
El delit per l'onada i pel xiscle de la gavina
Arran de mar, a la riba on la sorra descansa,
El lleuger pes de l'abraçada en la balança
D'uns llavis que agermanen el bes i la sina,
La remor de la pedra i el silent núvol malalt
Per oferir l'aigua al riu, saba de la saliva dorment.

*

V. Ingràvida essència

Carrers que duen el teu nom pels racons
D'un món que he de descobrir de nou,
Llambordes que emparen el salobre i el rou
Perquè saludi l'alba amb els teus petons.

I camino per no percebre el vol de les hores,
I m'embarco en somnis fràgils que guardes
Entre els parpres, i ressegueixo els afores
De la teva pell, i sóc vianant si m'esguardes.

Barriades cap a enlloc, i les batejo amb cada
Mot que pronuncies, entre l'arribada i l'adéu,
Perquè em sigui lleu la llosa que l'espera bada

Davant meu, perquè el pas del temps batega
A un ritme constant, alentit, greu; i ets la breu
Rambla per on passejo quan la vida se m'ennuega.

*

VI. Eflorescència

Respiro l'aire
Salobre dels teus iris.
Passeig, capvespre.

*

VII. Paràmetres

Ulls que desperten la vetlla i l'escletxa on arrela
L'heura i s'hi arrapa com l'ànima al record quan t'anhela.

* * *