deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

3/12/14

Síntesi de l'experiència (o Sentències i celístia)(Melorepte259)

nunca
en ningún lugar
un deseo fue igual a otro


Cristina PERI ROSSI.


Silueta sinuosa on el so és sigil
I cristall, cos de dona fràgil i resistent,
Meandre quan el riu s'omple de desig fervent,
Quan la vida és àlgida en tot el seu estil;

Sentències polsades on l'equilibri humil
Del món esdevé veu per al silenci, vent
Del canvi que camina, amb passa amatent,
Vers la llum, d'esquena al passat més hostil;

Bocins tangibles de celístia mentre l'atzar
Recorda la remor materna de la mar,
Si la melodia és, alhora, llibertat i amarra;

Soliloqui per al pacte perfecte entre l'esguard
I la pell, l'exacta bellesa del captard,
Present en la femenina forma de la guitarra.

Gràcies! (o Emergència)(Repte DLXXIV)

Trencar el vidre en cas d'emergència. Ras i curt, aquest és el missatge que se sobreimprimeix a l'armari vermell que es troba a la consergeria. Abans de pensar en ell, ha regirat les prestatgeries i les taquilles, els vestidors del gimnàs i el magatzem dels mals endreços. El cor desbocat i la suor freda de l'angoixa l'aclaparen fins a la desesperació. Tot ha estat frenèticament accelerat i imprevist, mentre adobava les frontisses dels armaris de la cuina de l'Institut, per aprofitar l'estiu, abans del començament del nou curs. L'estrèpit, seguit de corredisses i d'espetec de cables, ha deixat l'edifici sense llum i el tornavís elèctric, que usava, s'ha aturat també.

Alerta, pel que pogués esdevenir, ha aguditzat l'oïda per detectar la intrusió. S'adona, però, que el mòbil no el duu a mà; empunya el martell i es dirigeix cap als despatxos, que sembla ser allà on escolta fressa. Tot ha estat acceleradament frenètic i imprevist. Els dos encaputxats regiraven paperassa en calaixos i lleixes; sense opció de preguntar-los res, els ha empès cap al mobiliari i els ha esberlat el cap amb dos moviments precisos i plens de celeritat. Han caigut, exànimes, al terra. La caròtide, sense un bri de batec, li ha indicat que els dos joves eren morts. No ha gosat treure'ls els passamuntanyes; els cadàvers, però sobretot la sang, sempre li han fet molt de respecte... Gràcies! He nascut amb la flor al cul, collons!, ha renegat i ha corregut passadís avall, tot cercant alguna cosa en concret.

Trencar el vidre en cas d'emergència. I així ho ha fet, i les lletres s'han barrejat amb bocins de vidre, entre les rajoles. Ha empunyat la destral contra els incendis. Potser amb ella podrà esquarterar els cossos i amagar les proves de l'incident, abans del començament del nou curs.

Dràstica (31 paraules de VullEscriure; 3)

S'ha guiat durant anys per la intuïció del seu cor, tot suportant els errors, estoicament. La darrera relliscada sentimental li fa ser dràstica; d'entre les sines, se l'arrenca sangonós...