deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

15/10/14

Província (o Residència: família)[Relats conjunts]

03/02/2014

Hem arribat a Aix-en-Provence, el meu pare i jo. Hem conduït durant 548 quilòmetres, alternant aturades i proveïment de gasoil amb el canvi de conductor. La conversa és fluïda però amb llacunes de silenci també, perquè els preparatius han estat ardus i pensats perquè l'aventura fins a la Toscana, que és el principal punt en aquest viatge, sigui fructífer i enriquidor. El temps meteorològic sembla que no ens acompanyarà, i això ens desanima, en part. Ho intueixo en certes frases del pare, amb tints de pessimisme, com si l'entusiasme inicial es perdés per trams.

Després de dies en què calculàvem rutes i reservàvem allotjaments, ara ho hem de posar a la pràctica. Com una prova pilot o de foc, també. Molts anys han transcorregut des de les darreres vacances fetes junts, i els caràcters han madurat i s'han enfortit. Potser absents de la rebel·lia innata i sense causa, de vegades, de l'adolescència, però sé que tindrem les nostres diferències. Tot i així, és el meu pare, i jo sóc el seu fill. Això no canviarà a pesar dels entrebancs que es puguin trobar.

Soparem a l'apartament, però abans voltarem. La ciutat es pressent afrancesada però amb reminiscències catalanes, com observem en penons amb les quatre barres. Cal recordar que la Provença, la nostra província més al nord, fou cedida al Casal de Barcelona... El cansament del viatge ens farà caure rendits aviat. Amb l'intercanvi de roncs i d'apnees. Demà, quan ens llevem, quan el cel encara no s'hagi despertat gairebé, tornarem a la rutina dels quilòmetres que ens separen de la següent destinació, Lucca, ja a Itàlia. Mentrestant, compartirem, com una minúscula família de dos membres, els lligams d'aquesta residència temporal que és l'imprevist i el desconegut.


Relats Conjunts