deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

21/4/15

Buguenvíl·lees (o Delícia[es])[#viernescreativo]





Bona tarda, delícia,

Ho sé, no et trec del meu cap, i tampoc no ho intento. És un esforç més gran aquest oblit que anar amuntegant souvenirs i imatges del nostre París. La Tour Eiffel sempiterna i omnipresent, les Champs-Élysées traçats amb tiralínies infal·libles i perfectes, i tu i jo, amb la fam de mil amants als llavis i als ulls, que no ens adonàvem de res ni de ningú. Qualsevol racó era bo per aturar-te el pas i invadir-te. Sempre ens quedarà París, deies amb un to fúnebre i malenconiós, quan els diners i l'entusiasme escassejaven, degut a aquest parell de maleïdes crisis. L'econòmica i mundial, i la sentimental i particular. Per uns instants, vaig oblidar el Pont Neuf, les llambordes i el Seine, l'Opéra, el Sacré Coeur, inclús els jardins de Versailles. En veure't amb les maletes a les mans i els armaris buidats de les teves pertinences, la demència es va apoderar de mi.

Han passat tres mesos d'aquesta darrera escena i continuo pensant-te, malgrat els maldecaps que m'ha provocat la teva fugida. La policia encara troba massa punts foscos en les teves raons, tampoc no sé amb qui havies xerrat de les nostres diferències. Tot i així, encara guardo tot allò que ens lliga amb la capital francesa. I t'escric cada setmana. Com si fossis lluny però propera. A la llibreta i amb el bolígraf que vas regalar-me, on s'hi perfila la piràmide del Louvre. I, nit rere nit, rego les buguenvíl·lees mentre reso per la teva ànima. En aquell racó de jardí que ningú no ha pensat d'escorcollar.

Teu sempre, i per sempre.


#viernescreativo