deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

4/6/14

Cadència rítmica (52a Crida de VullEscriure; 2)

Recordar amb agraïment. Aquesta és l'alternativa i el consol, com si resignar-se fos l'única solució als nou-cents trenta-tres quilòmetres que el separen del far i dels llavis, de la mar i del temporal. D'ella. I l'abraçada en el pont de fusta com un penjoll que s'entortolliga dins del seu cervell malalt de tantes anècdotes perdudes. I cada matinada el visiten aquests flaixos intermitents, amb una cadència rítmica que se sap de memòria, la veu del far enmig del deliri de somniar-se al recer de la seva cabellera escandinava i de la seva boca dolça i fràgil. Però és tan conscient que no tornarà, que saber-ho és dolorós com un comiat, com un engany...

Agrair amb records. I al llarg d'aquesta distància, que augmenta cada cop que ella decideix fugir una mica més, una il·lusòria catifa d'herba apareix i també s'espesseix. Com si la verdor hagués d'ajudar a martiritzar-lo encara més, duent-li les contrades gerdes on varen trobar-se els seus cossos delitosos però tan porucs i fugissers...

En aquesta extensió herbàcia hi ha somniat les quatre fulles d'un trèvol únic. Tan clarament que l'astora aquesta visió. Està decidit, un cop més, a desfer el camí recorregut, a recompondre les paraules que l'apropin a ella, que és la dona que estima i que el desvetlla, perquè aquest trèvol -ho sap- és la metàfora del seu amor, perfecte, únic, quasi sense esperança, el rosec que, nit i dia, l'embogeix. Encara que sigui el darrer que faci en aquesta vida, que és agonia ara...