deomises@gmail.com [skype i correu] deomises@hotmail.com [correu] Lluís Servé Galan [facebook] @ deomises [twit ter]
Ofereix plomes A l'última esperança I el precipici Podrà desaparèixer, Ocell perdut entre ones. [Tannka inspirada en una
imatge de
Carme Rosanas ]
Acolorida Terrissa que perfuma De tardor els pètals. [haikú inspirat en una
imatge de la
Carme Rosanas ]
Vull jeroglífics Per desxifrar l'absència, Tendres piràmides, Quan la vida és més àrdua Que els mossecs de les hores. Corro vers l'ombra Que afeixuga l'espera De l'oreneta. Però el temps de les prunes Tarda, es posposa massa...
Hauré de prendre Les dosis de tristesa Si em bufeteja La vida mentre em lliura Paraules que em corsequen?
He pensat en gladiols, La flor de la infància, La que omplia el jardí I havia de tenir-ne cura. Avui, però, torno a ser nen, A pesar que les flors Hagin desaparegut i jo, A més, ja no recordi res. Torno a ser nen perquè, De nou, he d'aprendre A caminar sense ombra, A superar el vertigen De tenir el solil·loqui Com a única conversa.
He estat desvetllat pel clam, Pel crit secret dels sentits, Fosc com la més fosca de les nits, Eixordador com un címbal d'aram. I en la gola ha crescut l'eixam De les llàgrimes, dels despits De no tenir el coixí dels teus pits En despertar. Sinó el revés ham Amb què la malenconia m'atrapa. Nadó orfe en la geografia del desert, D'una novella terra inclement, de dunes Ingents, d'on mai ja no s'escapa, Romanc sense braços materns, despert Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
Em cau l'insomni Damunt de les parpelles: L'estiu escalfa Cultius de la memòria, On creix la melangia.
Còmplices de versos, Construïm el silenci Però l'omplim de paraules. Sense pronunciar-les, No trenquem l'edifici Perfecte de l'amalgama Que en sorgeix. Accepta-la. Propera a nosaltres, La voràgine pacífica Creix, sense pausa, i s'escampa.
Per una casualitat, arribo al blog de Francesc Mompó, Uendos, Greixets i Maremortes i, amant com sóc dels haikús, m'engresca la proposta del convit estiuenc 2010. La imatge que inspira el haikú que presento... I el haikú, o intent almenys, que participa en el convit: El banc espera Els amants i els seus besos Entusiastes.