Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada