La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.
Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.
Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,
A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada