deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

8/12/15

Existència fructífera (o Hectàrees)

Aire. Més aire si cal. I tot el món en un devessall
De llum per als ulls del poeta que escriu l'origen
De la vida amb lletres de foc i de terra, amb l'aigua
Del riu de l'existència que s'escola fins a l'última vall.

Foc. Més fogueres on cremar allò que ens és aliè
I fer de les cendres un nou territori que perllongui
L'estada fructífera de la sement en la Terra i sigui
Regada per la pluja; i la brisa, el seu primer alè.

Terra. Més hectàrees si vols. I enterrarem les pors
Fins que el dinosaure desperti en el xipoll de l'onada
I en l'escalfor de la llar i ens la robi del nostre redós.

Aigua. Més mars per navegar-hi i eixamplar el món
Que ens pertany i cantem amb melodies que flairen
Com la tempesta, com la lluïssor d'un somni pregon.

Finlàndia (o Rúbrica lígnia)

He assolit els límits on l'aurora boreal és la màgia del món
I la terra no pertany a ningú; només al patrimoni de l'arbre
I a la veu aquàtica dels núvols i al cicle de la vida sempitern.

He habitat l'espai on la neu emplena el paisatge més pregon
Amb partícules de somni i de silenci, etèria bellesa de marbre
Per caure en mans de l'àmbit regnat per les lleis de l'hivern.

He deixat la llum per a embellir les ombres i seguir el camí
Cap als teus ulls, aquesta pàtria en què alenar és esguardar-te
Fins a la sacietat la sinuosa figura i descobrir-hi els confins
Dels boscos de coníferes, lluny d'un Déu que no ens salva.

Podré escometre el futur allà on la teva pell esdevingui la fi
Del fred perpetu, l'esperança dels mots escrits en una carta
De joventut mentre el pas del temps batega i avança endins
Del cor, la rúbrica per a la independència, l'inici de l'alba?