[A tu, sempre i per sempre...]
Vull que la vida es converteixi en
gestes i conquestes,
En tempestes d'octubre, en gestos
protegits per la foscor,
En ossos i carn i saliva fets desig, i
morir per les restes
Del rastre d'un núvol que ens ha vist
perdre seny i nord.
Vull que els llavis esdevinguin fortí
i ciutadella, vestes
Per abrigar aquesta pell òrfena de
mossecs quan l'escalfor
És el tresor més anhelat entre tu i
jo, i et cerco les arestes
Dels angles irreals de l'esquena i les
conservo al record.
Vull guaitar el crepuscle, avui que el
dia sense tu és tardor,
Flairar-te fins que es desgastin les
pituïtàries en requestes
Al futur, i reconèixer que m'ets tan
necessària com el cor.
I vull passejar per platges amigues,
sense cap altre horitzó
Que la profunditat dels teus iris, i
deixar que totes aquestes
Estones fetes de tu i de mi siguin per
a nosaltres un tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada