deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

19/2/15

Nostàlgia (REC de la Cadena Ser. VIII; 020)

A ningú no se li ocorrerà que només va voler volar, com abans de l'accident. Tampoc que sentia nostàlgia dels núvols i del cel blau, dels llampecs tan propers en plena tempesta ni dels canvis de pressió en variar l'altitud. A ningú no se li passarà pel cap preguntar les raons per les que va tornar a l'hangar amb un uniforme de l'època en actiu. La seva presència era tan perillosa, tan lligada a la matança de civils a l'Afganistan, que s'havia d'esborrar rotundament. D'un tret precís, per exemple, escampant pel paviment la seva matèria grisa, tan grisenca com l'entramat del que incumbeix als militars.

2 comentaris:

deomises ha dit...

Nostalgia


A nadie se le ocurrirá que solo quiso volar, como antes del accidente. Tampoco que sentía nostalgia de las nubes y del cielo azul, de los relámpagos tan cercanos en plena tormenta ni de los cambios de presión al variar la altitud. A nadie se le pasará por la cabeza preguntarle las razones por las que regresó al hangar con un uniforme de la época en activo. Su presencia era tan peligrosa, tan atada a la matanza de civiles en Afganistán, que se debía borrar tajantemente. De un balazo preciso, por ejemplo, esparciendo por el pavimento su materia gris, tan grisácea como el entramado de lo que concierne a los militares.


d.

Elfreelang ha dit...

impactant relat!