— Doncs a mi que em perdonin, però
no hi veig cap nexe d'unió entre aquesta pintura i el vint-i-cinquè
aniversari del nostre casament, Eulàlia. Una al·legoria, una
metàfora clara, t'escriu en la carta adjunta, amoret. Quines
paraules, que no entenc! Penja'l al menjador, si tu vols, que seguiré
pensant que els teus amics són un xic rarets, sobretot aquest rus,
que s'enduu la palma... Serguei Ivanov dius que és el seu nom,
caramelet meu...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada