deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

11/1/14

Desídia (o Camàndules)(42a Crida de VullEscriure)

— Ja t'has vist? Menjat per la malaltia, pel cúmul de refredats mal guarits i per la dèria de no voler anar al metge mai... Jo sóc fort com un roure, em parafrasejo... Perquè, per molt que em pesi i m'avergonyeixi, aquest espantaocells fet de pell i ossos seré jo d'aquí a quaranta anys. I quin balanç fas de la teva vida, Lluís?

— ...

— No cal que responguis, no t'hi esforcis, que jo el sé bé. Sóc un ganàpia, ja ho sé, això em replicaràs i no m'ofendries si tinguessis la capacitat de rèplica. Però no ho facis, no, que encara et cauria la cara de vergonya. I tantes ínfules d'escriptoràs? Un pixatinters has estat sempre.

— ...

— Sí, també en la meva edat ho eres, i potser jo en tingui part de culpa, per ser el germen d'aquesta desídia vital. Inconstant, voleiant de flor en flor, i volies formar una família, tenir fills, criar-los, que et diguessin pare, educar-los... Però si no has sabut educar-te a tu mateix... Què pretenies amb aquests castells en l'aire?

— ...

— De nou calles, i el silenci és la mostra que tinc raó... No et retrec res: realment, cap dels dos no ha sabut ser un bon jo. Ni com a persona ni pel el físic, que vam néixer lleigs i mai no vam millorar. Tampoc no t'han pogut arranjar ni els maquilladors de la funerària, per ser-me sincer, ara que em veig davant meu, amb el taüt obert...

Cap comentari: