Emmetzina'm els dies
amb la música dels àngels,
Reminiscències de veus
i de deus, de brises noves,
De pous plens de llum,
de vetlles, de petges a la sorra
Que indiquen el camí
seguit, fins a retornar-me l'onatge.
Enverina'm les nits amb
el silenci del precipici,
Pervivències de
l'agonia i de l'asfíxia, que retrobes
En cada despertar,
degoteig i pluja, torrent que esborra
Alegries en el llot del
neguit, fins que m'acostumi a l'ofidi.
He callat. La paraula
restarà muda al fons de la gola
Com el batec del
difunt; mentrestant, el verm del desfici
Em devora el fetge, com
a Prometeu, amb fam salvatge.
I esperaré. El temps
és l'estrany llimac que s'escola
Sense esment entre els
episodis caòtics i t'ordena: arranja'ls
Abans que la vida et
difumini sobtadament l'existència i t'oblidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada