Ignonàutica

[text/os inspirat/s en Ignonauta, de Tulsa]

I. Cartògrafa audàcia

Diuen que la Mar només accepta nàufrags entre els seus braços

I mirades lívides, inaccessibles com la mort quan es desitja viure,

I comptaré amb sang el cúmul de llasts deixats pels fracassos.

Diuen que els mapes indiquen els camins cap a noves Romes,

Amb la desmesura del bleix orfe d'oxigen, i l'origen del somriure

Serà la ganyota del dolor de qui oblida la flor i els seus aromes.

I visc en la fal·làcia de reconèixer que l'audàcia no em reconforta.

II. Indiferència

Dèbil com un plor flèbil carregat

Dels teus llavis, camino, m'arrossego

Pel sòl entre pedres amb què ensopego

I retindré en el cor el batec callat

De qui s'aferra a un clau ardent

Aïllat del món per la més volàtil

Promesa del parany, amb la ment

Immersa en el país del dàtil.

Flèbil com la llàgrima dèbil, ploro

Sota la pluja, brusca fam que devora

Somnis i malsons, indistintament.

I anuncio als quatre vents que moro,

Amb la set de qui vol l'Avern i adora

El salnitre a la gola, glop de l'indiferent.

III. Demència arsènica

I potser el dubte sigui el resum i el subterfugi de la carn morta.

Diuen que l'amargor de la metzina no es detecta en les pomes,

Ni en l'existència de faules i de fades cristal·lines, que no deslliura

Del dol ni de la tristor, i m'endinsaré en els temporals i en les bromes.

Diuen que el bressol de l'aigua no s'oblida mai, ni amb els passos

Damunt de la sorra, amb els peus a terra, i, en el ball, gosaré escriure

Paraules prohibides en pedaços de núvol per als somnis ja lassos.