Quan sents l'escalfor de les seves mans a les cuixes, un calfred et recorre l'espinada. Empasses saliva i no goses dir res. En la penombra del vagó, la silueta del seu cos musculat és esfereïdora i imposa respecte. Intueixes que tot allò que facis per resistir-te serà inútil. Te'l mires astorada però no t'oposes a la pressió que fa, amb les seves mans, per separar-te les cames i, tot seguit, arrencar-te la faldilla. Amb l'estrebada, també s'esquincen les calcetes minúscules.
La nàusea aflora a la teva gola perquè, incrèdula, no t'hauries imaginat mai l'escena que et toca viure en aquests moments. I menys amb qui t'ha arreplegat dels carrers i t'ha refet la vida els últims mesos. Feina estable gràcies a la innata facilitat per les acrobàcies, malgrat haver de recórrer llargues distàncies, de país en país, sense un domicili fix, però amb tres àpats calents i un sostre (si l'alternança d'habitacions d'hostals de mala mort i vagons atrotinats pot anomenar-se així). Però el món del circ és un món a part, marginal.
La seva cara té una expressió que no has vist abans en ella. Malèvola i plena de rancúnia, encesa de desig per obtenir allò que vol al preu que sigui. Encara que tu t'hi neguis, cosa que és impossible perquè els teus llavis segueixen emmudits. Les seves mans enormes t'envolten els canells prims sense cap tipus de delicadesa i et mantenen els braços per damunt del cap, mentre les seves cames substitueixen la pressió que feien les mans per mantenir-te eixancarrada. És quan notes la seva erecció. I, sense temps de reacció per adonar-te que no hi ha cap peça de roba entre el seu penis i la teva vagina, sents en les entranyes el rude fregament d'un enorme pal de fusta seca. El seu sexe t'ha penetrat salvatgement, sense més lubricació que la sang que hagi provocat aquesta acció.
No gemegues. La sorpresa ha capturat la teva consciència i, al mateix temps, et separa del teu cos. T'observes sota del director del circ, que també és el domador de grans felins, l'home que va quedar bocabadat en veure't fent tombarelles per unes minses monedes, la figura paternal que va treure't la mirada poruga i va conferir seguretat al teu esguard. I mica en mica també et va seduir, a la seva manera. Sense insinuacions clares, preparant el terreny, perquè confiessis en ell. Per això, no t'ha estranyat la cita d'aquesta matinada a l'estació del poble, a prop de les caravanes de la resta dels integrants de l'espectacle, però prou allunyada perquè els possibles crits d'auxili es confonguin.
La fricció segueix, per poca estona, perquè ejacula amb força dins del teu cos. Notes com et torna la consciència quan el semen calent crema el teu ventre, i el fàstic et traspua per cada porus de la pell. Vols cridar, colpejar-lo amb totes les teves forces. Però un puny tancat s'estavella contra la barrada, i quedes estabornida, desorientada. “Tranquil·la, puteta, aquesta és la primera i la darrera vegada que et follaré”, diu amb un xiuxiueig cruel i impersonal mentre surt del teu sexe bruscament. Abans d'apujar-se els pantalons, s'espolsa el penis sobre la teva cara. La barreja d'olors és intensa: la teva sang, els fluids d'ell, el teu sexe.
Marxa i és quan comences a somicar amb força. Sanglotes i no escoltes el grinyol metàl·lic. El que m'indica que la tanca de la gàbia ja no em reté. Em guiaré per l'olor de la teva sang. Ajudada pel dejuni obligat i la urgència de devorar carn fresca, em serà fàcil trobar-te en la penombra del vagó. La nit amagarà els meus moviments sigil·losos, i em farà invisible als teus ulls, gràcies al meu pelatge negre. Fins al moment en què les meves urpes comencin a esquinçar-te la tràquea. Per evitar que els teus xiscles em delatin i hagi d'abandonar la meva presa.
