És la que ens queda prohibida,
També desitjo una vida
A un jou encadenada
I poder reclamar una nova
Forma de viure, renunciar
Constantment a un legítim demà
Per tenir llunes en un cove.
Perquè la millos de les albes
És la contemplada furtivament,
Amb brins de lluita i de turment,
I poder sentir les mans balbes
Per arrencar estaques i arrels
Que ens claven els somnis rebels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada