L'apagada definitiva l'enxampa enmig de la retransmissió de la
pantomima, en la parafernàlia que ha seguit des de la distància com a
setciències de l'estratègia subtil de no dir res malgastant tones de
vèrbola. Ara, més cec que mai, a causa de la ceguesa afegida d'aquesta
absència de llums, ha de menester el comodí de la trucada per apujar els
diferencials: aquests ploms que han saltat són massa complexos per al
seu cervell de visionari miop. Sort en té de la seva Soraya, que, en
realitat és qui mou els fils i el té lligat amb la corretja de la ràbia i
del despropòsit d'anul·lar-ho tot, inclús el mal hàbit de respirar.
Perquè, ho sap i ho sabem, ella és la més brillant de les Plèiades, la
princesa destronada d'aquest Reino que cau a trossos sense que se'n
vulgui adonar. Demà, encara a les fosques i entre mots de demagògia,
farà cau i net d'aquest rebombori botifarrer tan insurrecte com
il·legal.
PS: per entendre millor... penseu en el 9N i en Soraya
PS: per entendre millor... penseu en el 9N i en Soraya
1 comentari:
Pléyades (o Estrategia: Rabia)
El apagón definitivo lo pilla en medio de la retransmisión de la pantomima, en la parafernalia que ha seguido desde la distancia como sabelotodo de la estrategia sutil de no decir nada desperdiciando toneladas de verborrea. Ahora, más ciego que nunca, debido a la ceguera añadida de esta ausencia de luces, necesita el comodín de la llamada para subir los diferenciales: estos plomos que han saltado son demasiado complejos para su cerebro de visionario miope. Suerte tiene de su Soraya, que, en realidad, es quien mueve los hilos y lo tiene atado con la correa de la rabia y del despropósito de anularlo todo, incluso el mal hábito de respirar. Porque, lo sabe y lo sabemos, ella es la más brillante de las Pléyades, la princesa destronada de este Reino que se cae a pedazos sin que se quiera dar cuenta. Mañana, todavía a oscuras y entre palabras de demagogia, hará borrón y cuenta nueva de este alboroto morcillero tan insurrecto como ilegal.
d.
Publica un comentari a l'entrada