deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

7/11/14

Gèlida (REC de la Cadena Ser. VIII; 007)

Però ja res no seria igual. Ni les seves joguines ni les seves amigues. Ni tan sols la seva llar ni els seus vestits. La primavera va desaparèixer gairebé sense haver-la gaudida, al costat de l'almesc dolç de les llaminadures. Ni l'estiu es va aturar a la porta. Ni la tardor. Va arribar l'hivern de cop, gèlid, cruel. Un hivern perpetu, que li va marcir les paraules entre els llavis en flor, que li va fer avançar el rellotge de la vida i passar de la infància a l'edat adulta sense adonar-se'n, en el silenci de la nit. En veure's envaïda. A mans del seu pare i de la seva nuesa tan violenta com inesperada.

2 comentaris:

deomises ha dit...

Pero ya nada sería igual. Ni sus juguetes ni sus amigas. Ni siquiera su casa ni sus vestidos. La primavera desapareció sin apenas haberla disfrutado, junto al almizcle dulzón de las golosinas. Ni el verano se paró en su puerta. Ni el otoño. Llegó el invierno de golpe, gélido, cruel. Un invierno perpetuo, que le marchitó las palabras entre sus labios en flor, que le hizo adelantar el reloj de la vida y pasar de la infancia a la adultez sin darse cuenta, en el silencio de la noche. Al verse invadida. A manos de su padre y de su desnudez tan violenta como inesperada.


d.

ninona ha dit...

buf, quina cruesa.
crec que cap hivern pot ser tan cruel com aquesta invasió.