deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

2/6/14

Parèntesis (52a Crida de VullEscriure)

Ja se sap de memòria la ubicació dels parcs de la gran ciutat. Escassos però tots amb major o menor extensió de zona verda. La gespa i el gram vesteixen aquests espais que, de tant en tant, i gràcies a la generositat del veïnat que en defensa la propagació, s'inunden de coloms cobdiciosos a la recerca de grans d'arròs o de molles de pa. També hi apareixen pardals, que han de ser agosarats i destres per aconseguir engrunes d'aliment. Abans que hi bati el sol del migdia i faci insuportable romandre al ras, regirarà l'herbam. Si cal, traurà de la seva vista aquells ocellots insulsos i inútils a puntades de peu. Davant de les amenaces, però, no mouran ni una sola ala. Llur insolència el crispa. Sols serveixen per cagar i fer malbé l'herba acabada de sembrar. I, per tant, que claregin els espais verds i minvin els trèvols, que arbitràriament hi creixen. I els que hi ha són de tres fulles, cap de quatre. Aquests darrers el duen de corcoll de fa setmanes, i li han retornat aquella dèria d'infant de remoure cel i terra per trobar-ne un. Llavors deien que un trèvol de quatre fulles portava bona fortuna. Ara, quan la necessitat constreny, seria una solució per a la malastrugança que li toca viure. Almenys pot rosegar les arrels de les altres plantes, mentre no apareix aquest trèvol cobejat. Li trauen el rau-rau de l'estómac, i són un parèntesi en l'exercici vexatori de visitar, a diari, els contenidors.

2 comentaris:

deomises ha dit...

PARÉNTESIS


Ya se sabe de memoria la ubicación de los parques de la gran ciudad. Escasos pero todos con mayor o menor extensión de zona verde. El césped y la grama visten estos espacios que, de vez en cuando, y gracias a la generosidad del vecindario que defiende su propagación, se inundan de palomas codiciosas en busca de granos de arroz o de migas de pan. También aparecen gorriones, que deben ser osados ​y diestros para conseguir migajas de alimento. Antes de que bata el sol del mediodía y haga insoportable permanecer al raso, revolverá la hierba. Si es necesario, sacará de su vista aquellos pajarracos insulsos e inútiles a patadas. Ante las amenazas, no moverán ni una sola ala. Su insolencia lo crispa. Sólo sirven para cagar y dañar la hierba recién sembrada. Y, por tanto, que clareen los espacios verdes y disminuyan los tréboles, que arbitrariamente crecen allí. Y los que hay son de tres hojas, no de cuatro. Estos últimos lo llevan de cabeza desde hace semanas, y le han devuelto aquella obsesión de niño de remover cielo y tierra para encontrar uno. Entonces decían que un trébol de cuatro hojas traía buena fortuna. Ahora, cuando la necesidad apremia, sería una solución para la mala suerte que le toca vivir. Al menos puede roer las raíces de las otras plantas, mientras no aparece este trébol codiciado. Le sacan el gusanillo del estómago, y son un paréntesis en el ejercicio vejatorio de visitar, a diario, los contenedores.


d.

Unknown ha dit...

Ja t'ho he comentat a la crítica de VullEscriure, però no em puc estar de felicitar-te novament per aquest magnífic relat ^_^
Edgar