Vola, arrossega'm amb tu, cap al camp
D'estrelles que erigeixes en el meu món
Cada matí que et respiro, present pregon,
Somni despert del desert de voler besar
Els silencis que engendra el teu reclam,
I m'adonaré que sóc ploma que s'enduu
El vent, també pol oposat per atraure'm a tu,
Gota ínfima enmig de la mar a punt de vessar.
Vola, galàxies enllà, quan el camí és llum,
Claror dels teus pits de meravella, foc i rou,
Joia que resta després del rastre del somrís
Com el bressol suau que em bressa el flum
Que esdevé dins de l'ànima quan et sé jou,
Cadena lleu que em lliga al teu esguard precís.
D'estrelles que erigeixes en el meu món
Cada matí que et respiro, present pregon,
Somni despert del desert de voler besar
Els silencis que engendra el teu reclam,
I m'adonaré que sóc ploma que s'enduu
El vent, també pol oposat per atraure'm a tu,
Gota ínfima enmig de la mar a punt de vessar.
Vola, galàxies enllà, quan el camí és llum,
Claror dels teus pits de meravella, foc i rou,
Joia que resta després del rastre del somrís
Com el bressol suau que em bressa el flum
Que esdevé dins de l'ànima quan et sé jou,
Cadena lleu que em lliga al teu esguard precís.
4 comentaris:
Galaxias
Vuela, arrástrame contigo, hacia el campo
De estrellas que eriges en mi mundo
Cada mañana que te respiro, presente profundo,
Sueño despierto del desierto de querer besar
Los silencios que engendra tu reclamo,
Y me daré cuenta de que soy pluma que se lleva
El viento, también polo opuesto para atraerme a ti,
Gota ínfima en medio del mar a punto de rebosar.
Vuela, galaxias allá, cuando el camino es luz,
Claridad de tus pechos de maravilla, fuego y rocío,
Joya que queda después del rastro de la sonrisa
Como la cuna suave que me mece el río
Que se convierte dentro del alma cuando te sé yugo,
Cadena leve que me ata a tu mirada precisa.
d.
Precioso catalán, ojalá ella te lea, lo conseguirás.
Creo que ella le lee.
Ella seguro que lo lee
Publica un comentari a l'entrada