De vegades, el comiat no arriba amb paraules; són gestos i accions que, lentament, obren camí enmig d'una ferida, que no sagnarà per molt que hi furguin les vexacions o els insults.
De vegades, escoltar el so de la pluja en el veïnat aixopluga de la tempesta futura, quan l'aigua ha estat mar d'intempèrie des de l'inici, allà on l'horitzó delimitava els somnis.
De vegades, la vetlla és el preludi d'una albada esplendorosa, on el passat SOLS és un cúmul de vivències, on la llibertat té el nom del vent, sense carn feta llast ni segles de cadenes.
De vegades, despertar és enlluernar-se al primer moment per seguir el camí veritable, cap a la llum i que la defallença no aparegui mentre es fa via cap a la independència.
**La meva participació en la proposta de la cadena de blogs, seguint a en Gazophylacium i enllaçant-lo amb en Deric
10 comentaris:
Preciós!!! molt bona diada i anem fent via!
De vegades, cal sortir al carrer, cal lluitar pacíficament mentre fem via cap a la independència.
Bona diada!!!
Preciosa poètica.
Ja és impossible defallir, són tants segles resistint que ho duem als gens. Per força ha d'arribar el dia que guanyem la darrera batalla, la nostre arma: la raó.
Una enllaçada de petons i abraçades!
Gràcies, deo, m'arriba endins aquest teu text.
Que la defallença no aparegui, com tu dius.
T'agraeixo molt la teva participació!
Una abraçada i Bona Via i Bona diada
eep. Jo també emb vull unir a la cadena aquesta. Com ho faig?
Molt bona diada Deo!
Bona viada, deomises!
Bona Diada, Deo!
Qualsevol nit sortirà el sol i junts ho aconseguirem!
no em vull perdre ni una balua d'aquesta cadena, pero soc paticurta i vaig a poc a poc
un plaer saltar de blog en blog
i gracies per esser-hi
Publica un comentari a l'entrada