deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

16/6/13

Immundícia (o Desgràcia polièdrica)(Relats conjunts)

Al principi, hi havia el buit.
I el buit va fer-se acer i carn i gana.
I els proletaris, sense atendre Àngelus per venir
Ni senyals ni sirenes, deixaren la tasca
De construir un habitacle per als somnis
Dels rics, per al vidre i per al dic contra el vent.

I onze valents van respondre
A la veu de llurs estómacs amb la pausa
Merescuda i guanyada a pols i equilibris,
Funambulistes construint babels
En el purgatori de l'alçada,
En l'infern del descuit, sabent que no tindran
El premi de gaudir del paradís de viure
Dins d'aquell hivernacle bell i tosc, alhora,
Que permet passar la nitidesa del núvol,
La carícia del sol, però deixa fora la immundícia
Del tràfec i de la pressa, la pobresa
De les mans que erigeixen la majestuositat
D'un poliedre silent i perfecte,
Perenne fins que el travessin unes ales
Metàl·liques guiades per la demència.

Al principi era el vent, fins que la barrera
Va engendrar-se, fita de l'home,
Futura memòria de la desgràcia veïna.


10 comentaris:

home fosc ha dit...

Un poema ben èpic que ens mostra com no hem canviat gaire, ja els faraons feien construir les seves llars eternes als més febles, on hi viuran els poderosos la seva eternitat adormida.
Bona feina Lluís!

Elfreelang ha dit...

aplaudeixo! m'agrada molt el teu relatpoema!

artur ha dit...

Directe i sense embuts !!
Felicitats !!

Anònim ha dit...

Jpmerch ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Immundícia (o Desgràcia polièdrica)(Relats conjunt...":

Bonissim!

Anònim ha dit...

Perfecta descripció dels qui pateixen la glòria dels altres. Després només coneixem que aquell edifici o aquell altre està fet per tal arquitecte, o pagat per tal...

El que em passa pel cap ha dit...

Boníssim, si senyor!
Felicitats!

kweilan ha dit...

M'ha agradat aquest poema que has fet. Felicitats!

Anònim ha dit...

XeXu ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Immundícia (o Desgràcia polièdrica)(Relats conjunt...":

Has transformat la imatge en poesia, el que s'hi veu, i el que sentien aquells homes. No em sembla pas fàcil, però te n'has sortit molt bé.

montse ha dit...

Una èpica a l'alçada d'un temple.

Anònim ha dit...


Quanta bellesa contenen els teus versos de llum.
Jo no sé de quines fonts has begut per obrir camins que duen al cel, al miracle de la sensació condensada en un instant fugisser.

T"estimo poeta

mariona