deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

13/6/13

Púrria (Minirepte78)

El sotrac del tren en posar-se en marxa l'espavila de l'ensonyament. Als narius, l'olor de suor i de restes de vòmit d'un nadó encara lactant és un cop de puny que li provoca basques. Les suporta estoicament. No vol formar part d'aquesta ferum escampada pel vagó, almenys mentre duri el trajecte. Això és més suportable que els darrers mesos de la seva vida, en què s'ha vist sense feina i perdent els estalvis. I, per acabar-ho d'adobar, ha d'acceptar que el traslladin per un treball les característiques del qual no coneix. Li molesta aquesta púrria que l'envolta, per molt que diguin que són de la seva mateixa índole. No es reconeix en la seva roba ni en el seu accent. Són de baixa estofa, de la mateixa ciutat potser però d'altres barris de classe pobra.

Troba a faltar el seu cotxe particular, que li ha estat embargat. Si no, de ben segur que no s'hauria creuat amb aquests espècimens. Ara, tanta pudor el comença a ofendre, ara s'hi han afegit altres fluids corporals, que millor no esmentar-los. Amb aquest pensament al cap, les cames li fallen i es desploma, quasi perdent el coneixement. No ha menjat de fa... ja n'ha perdut el compte. Algú del seu voltant demana auxili perquè s'aturi el tren. El responen amb una sèrie de cops, carregats d'odi i de ràbia, igual que la frase que, abans de caure inconscient, sembla un gruny animal: Calla, porc jueu fastigós, que no us tindran tants miraments a Dachau!