M'he estès als peus de la Mar per
assaborir el salobre
Retingut als llavis, el bres de
l'origen que no s'esborra,
El traç entusiasta d'un t'estimo
escrit damunt de la sorra,
Per besar la dolçor del cor que es
deslliga, es lliura i s'obre.
Seràs, Anna, esporàdica i eterna, com el temps que transcorre.
2 comentaris:
No es pot dir res més ...
o si
tu ets capaç!
Preciosa imatge, i molt real en el seu moment, però com tu dius.....tot s'acaba, inclús el somni més bell....
Publica un comentari a l'entrada