Morir tal volta sigui això:
l'enyorança
De besar-te, l'espera que no comença
Ni acaba, el pas del temps que atansa
El comiat quan ets llum i complaença,
De besar-te, l'espera que no comença
Ni acaba, el pas del temps que atansa
El comiat quan ets llum i complaença,
Com un avenc que s'enduu l'esperança
A l'estimball, i hi llença la vida i
pensa
Que l'ombra és la fi i la seva
semblança.
[seguiment del poema de Mariola Nos]
2 comentaris:
Bon poema, però em recorda eixes dones que es resisteix a marxar de la teua vida. T'obliguen a patir a tu també el seu enyor.
Morir tal volta sigui això, llavors, almenys en part...
Abandonar el que s'estima
el que ens és llum
el que ens complau
Encara que no se si l'enyorança és de qui se'n va o només dels que es queden...
Un esperar sense principi ni final
desesperançat
ombra en l'abisme
No hi ha original Deomises ... només maneres de dir, el mateix
M'ha agradat, molt
Publica un comentari a l'entrada