Màscares (o Efemèride)

[en el meu 35è aniversari]


Hi ha veus màgiques, tràgiques màscares

On amagar l'amargor de voler mirar el sol

Amb els ulls oberts

Abans que torni la nit, enyor de l'alba.

Hi ha verí més dolç que la cançó de bressol

Que m'obliga a dormir sense son ni calma,

On el silenci brama

Paraules oblidades en oasis sense deserts.

Hi ha dates que s'han creat per compartir

Gust i tacte, mirades

Que esborren portes i cordes: el dia vindrà

Que esborren portes i cordes: el dia vindrà

Carregat de llum per demostrar-nos que hi ha

Noms que reclamen

L'avui amb tu, el fill de demà, que parlàvem ahir.