Funàmbula dels somnis,
fas passes dubtoses per la corda?
I quin preu té la
realitat per a tu, de policèfales cruïlles?
Veus l'esperança que
t'ofereix l'alba a l'horitzó? Recorda:
No era fàcil caminar
entre la foscúria, on sempre perilles.
Acròbata de la vida,
esbossos de tristeses passades llasten
La lluïssor dels
somriures, dels ulls que et mengen el rostre
Amb famèlic desig?
Pagaràs per les culpes, que t'abasten
I t'atrapen,
eternament? Recorda: a la nit li segueix el llostre.
I vindrà el dia, no ho
oblidis mai, i la memòria serà incendi,
Foc d'encenalls per a
la pira de pútrids mots, que emmetzina
Oïdes i llavis i
ardències. Recorda: la vida és constant lluita.
I tornarà el càlid
bleix d'una llar, d'una família, del compendi
De la complicitat
absoluta en un esguard. Recorda: digues vine
I seré fermesa i
equilibri, la fi de tot el que et trontolla i t'acuita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada