He comptat els dies de
pluja des d'octubre
I dins del cor els
guardo perquè són tots
Els tenyits amb els
colors de la teva absència
Amb tints d'enyorança,
per sempre tant d'amor.
He enumerat, esperant,
plenilunis entre llunes
Noves i quarts de totes
formes, tan reals
Que són granisses en
l'ànima, la presència
Del gèlid gebre que
mina l'ànim més gran.
He abandonat en rimes
llàgrimes amargues
Perquè semblessin
exageració i fal·làcia,
Lament de poeta
mediocre, entre àpats vulgars.
I m'he desvetlla, en la
intempèrie, la farga
Dels malsons de
despertar lluny de l'ànsia
Dels teus llavis, trist
com un t'estimo
ignorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada