deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

1/7/12

Pirotècnia nostàlgica (Minirepte43)


Les primeres explosions i l'olor de pólvora cremada anuncien l'inici dels focs artificials. Puntuals, com cada any. I nosaltres, amb un punt de nostàlgia, ens apleguem, com cada any, al lloc de costum. Desconeguts però cada vegada més coneguts, a mida que se sumen revetlles i les passem junts. Els rostres em són familiars, amb els seus tocs particulars i les mirades perdudes cap al cel, on les llampades canvien de color després d'una nova explosió, i el conjunt és tan homogeni, amb una cadència tan ben calculada que ens meravellem de nou.

La foscor ens ajuda a gaudir de l'espectacle pirotècnic, aliens a tot el que ens envolta, a la gent que s'ha ressagat i no ha pogut veure el començament del castell de focs. Una lleugera brisa ens porta la flaire del sofre i del salnitre de la mar propera, el record s'enterboleix i es barreja amb el moment present. És general, ho pressento, aquest pensament ombrívol, negre, fúnebre fins i tot. La ràfega de ventijol també ha portat la melangia de les olors de l'estació i de les vies del tren, i de la ginesta en flor, de la matafaluga del brioix i del cava, de tots els elements que van acompanyar-nos en la fatídica revetlla que ens ha vinculat, des de llavors, entre nosaltres i a Castelldefels.

Escolto el tren, el xiulet que avisa de la seva proximitat. Però avui tampoc no hi ha perill de ser atropellats. Des que som espectres que no l'hi ha.