deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

1/7/12

Pirotècnia nostàlgica (Minirepte43)


Les primeres explosions i l'olor de pólvora cremada anuncien l'inici dels focs artificials. Puntuals, com cada any. I nosaltres, amb un punt de nostàlgia, ens apleguem, com cada any, al lloc de costum. Desconeguts però cada vegada més coneguts, a mida que se sumen revetlles i les passem junts. Els rostres em són familiars, amb els seus tocs particulars i les mirades perdudes cap al cel, on les llampades canvien de color després d'una nova explosió, i el conjunt és tan homogeni, amb una cadència tan ben calculada que ens meravellem de nou.

La foscor ens ajuda a gaudir de l'espectacle pirotècnic, aliens a tot el que ens envolta, a la gent que s'ha ressagat i no ha pogut veure el començament del castell de focs. Una lleugera brisa ens porta la flaire del sofre i del salnitre de la mar propera, el record s'enterboleix i es barreja amb el moment present. És general, ho pressento, aquest pensament ombrívol, negre, fúnebre fins i tot. La ràfega de ventijol també ha portat la melangia de les olors de l'estació i de les vies del tren, i de la ginesta en flor, de la matafaluga del brioix i del cava, de tots els elements que van acompanyar-nos en la fatídica revetlla que ens ha vinculat, des de llavors, entre nosaltres i a Castelldefels.

Escolto el tren, el xiulet que avisa de la seva proximitat. Però avui tampoc no hi ha perill de ser atropellats. Des que som espectres que no l'hi ha.

Cap comentari: