Vindràs amb la bellesa primitiva
De l'alba que ens empara dins la sitja
De la llum més recent, en la calitja,
I cauré al pou dels teus ulls, que em captiva.
Vindràs i seré l'home que et desitja,
Contra el vent i la marea, amb la viva
Força de la natura, envers l'aspriva
Pols del camí que, en seguir-lo, es trepitja.
Vindràs, i florirà la rosa encesa
Dels meus llavis, la fraula delitosa
Que ha d'endolcir llençols i pells i boques.
Vindràs i revifarà la sorpresa
De la teva nuesa, la llum fosa
Amb la foscor de l'ànima que evoques.
De l'alba que ens empara dins la sitja
De la llum més recent, en la calitja,
I cauré al pou dels teus ulls, que em captiva.
Vindràs i seré l'home que et desitja,
Contra el vent i la marea, amb la viva
Força de la natura, envers l'aspriva
Pols del camí que, en seguir-lo, es trepitja.
Vindràs, i florirà la rosa encesa
Dels meus llavis, la fraula delitosa
Que ha d'endolcir llençols i pells i boques.
Vindràs i revifarà la sorpresa
De la teva nuesa, la llum fosa
Amb la foscor de l'ànima que evoques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada