Perquè he deixat interrogants
Al vent plens de retòrica.
I no he sabut batallar contra
El temps ni la distància,
Contra el bleix i la crosta
Que embolcalla el cor -porpra
De posta, jou sempitern-.
I batega amb glapits que enyoren
Les cadenes del llavi, paraules
Mudes que són eco de l'Infern,
Escrits que cantaran la fragància
D'un cos perdut, esforços vans
Per atrapar la brisa amb baules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada