Així esdevinc minestra que obre
La fam en la teva boca, desferra
Per percebre la dolçor en el salobre.
I tinc l'espai per eixamplar
Cada bri de l'amor que em mou,
Cada partícula que basteix el rou
De les fulles que tocaràs demà.
Carícia efímera i tangible desig.
Això és el que sóc quan em parles
Amb mots terrenals i angèlics alhora.
Penetro dins teu, malgrat voler-me fora
De la pell que habito en somnis, enmig
Del deliri per les teves mans, per palpar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada