En utopies que crec,
En l'escala dels somnis
Que pujo amb somnàmbula
Destresa.
I tinc l'equilibri, un nom
Que reconec com a teu,
Fins a la darrera hora
Saciat, sadollat de folla
Tristesa.
Demà reneixo, en despertar,
Sol amb les pròpies clarícies
De saber-te llunyana, gèlida
Princesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada