Creus en la llum quan la corda et lliga
Al cos fràgil i tenebrós d'una formiga?
Saps despertar enmig del no-res
Del mot més pervers que ha parit la nit?
I caus d'esma mentre la sort corre o ja ha fugit
On el silenci és brogit, el dia un mar obès.
Creus en l'acer quan és invencible espasa
Que et travessa i cava la teva pròpia rasa?
II. Patrícia
Nit, delit,
Fil de saliva
Que lliga i deslliga
La flor i l'espiga,
L'altiva, l'aspriva
Serenor d'un llit.
Fenc i falguera,
Joia si no s'espera
La remor de la primavera
Dins del pit, la llera.
Delit, nit,
I romandre viva
On el mirall és artiga
I església antiga,
On la carn tiba
Fins que torna el crit.
III. Eulàlia
En el teu pit, la corda del cel per sostenir el brúfol
I el núvol i la serenor i la quietud del món rúfol.
I l'escalfor d'una abraçada si les hores ens porten
Als afores d'allò ignot, d'allò que cal descobrir
Abans que el demà esdevingui caduc, ombra d'ahir
I llum somorta, que guareix els ulls del dolor que suporten.
En el meu cor, la jerarquia dels sons perduts,
La desferra del cos solitari enmig de les multituds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada