deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

4/8/09

Àfrica (Melorepte70)

[proposat per Carme Cabús]


Davant de l'ignot, bado l'ànima.

I escullo el camí més llarg
Per sentir a les plantes dels peus
Els segles i la pols, el dolor de vagar
Per un sòl que no es deixa conquerir.

Xaloc ferit, jauré on el sol sigui reialme.

I la besada és ferm embolcall per no sentir
Les urpes de la intempèrie, a l'abric
De tot allò que aparegui als vorals
Del sender invisible, que cal fer.

Fadiga extrema i nabius a les paraules que recordo.

I l'aigua m'omple els porus de vida i de força,
Frenesia que no s'atura en encendre's
Un cop més el continent sencer.

(La cançó de Cesária Évora, que inspira el poema)

Cap comentari: