I si el sol il·lumina el fons de l'abisme
Perquè l'estupor de l'estupre esdevingui convivència?
El terror és nuesa de l'ànima si les abraçades
Són orfes que busquen mares que els bressolin.
I la mar, llunyana i ampla, s'omple de llàgrimes
Contra l'incendi de la bogeria per córrer
Cap a l'horitzó i atrapar-lo amb sogues invisibles.
I si callo per escoltar el crit que es desempallega
De la meva gola aspra, ameba en l'ingent oceà del viure...
[escrit tot escoltant Lhasa de Sela]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada