Al final, les boques es clouen
Per no dir l'inici sil·làbic d'una paraula
Tan plena de mentides que ofèn les oïdes.
Carrers enrunats de boira feixuga
Envolten la solitud de l'esperit mentre
Els peus recorren l'asfalt caòtic del retorn.
Cada comiat té la justa dosi de metzina
Per ferir el cor de qui no sap estimar més,
De qui no troba sendes cap als llavis que besava.
Al final, el fred tardoral d'un adéu és lacre del demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada