Càndida innocència (o Brutícies)(ARC a la Ràdio)

Després de la darrera entremaliadura, l'infant trapella s'acosta al pare, que ja l'espera amb posat seriós. Olora l'hòstia. Es defensarà de l'acció bruta i grollera amb mirades de càndida innocència. A l'estança, però, no evita recordar les altres tardes, que transcorren enjogassats i entretinguts amb els contes de Perrault o dels germans Grimm. Tampoc no oblida les escenificacions amb què sol acompanyar la narració. Aquests records li omplen els ulls de llàgrimes, penedit, perquè no sap ser sempre assenyat, com el pare li ensenya, amb paciència i tendresa. Li fugen del cap les seves paraules calmes, les mans suaus que modulen la seva veu cantaire, que li preguen de ser bon vailet, benèvol amb els altres, i tantes regles que li fa mandra seguir-les.

El pare, en adonar-se de la seva presència, li demana que se li acosti. El rictus seriós persisteix en el seu rostre, en els ulls amagats darrere de les ulleres. A part d'olorar més intensament l'hòstia, intueix el sermó particular. Perquè les paraulotes no li agraden, les detesta gairebé tant com que no agraeixi el menjar ofert o detectar-li restes de ronya sota les ungles o darrere de les orelles. El nen tremola quan el pare li indica la falda, amb mans quasi candials. Només resa perquè, aquest cop, no li faci tant de mal. Encara sofreix les seqüeles de l'últim càstig. Ara, assegut als seus genolls, olora l'hòstia. I el vi de missa de l'anterior eucaristia, quan els llavis s'entreobren. I la sotana també.

Còrpora (o Displicència)(31 paraules de VullEscriure; 11)

El revolucionari es llançà al buit, cansat de reclamar llibertat en causes perdudes, quan s'adonà que la seva còrpora també l'empresonava.

Idèntiques (Repte ClàssicDLXXV; 2)

Perquè som capricioses, ens agrada enganyar la gent. També perquè som idèntiques, és clar! I el que xalem en dies de pluja, xipollejant en els tolls i esquitxant la gent. Cal gaudir l'espectacle de vestits i llaçades enfangats i serrells amarats i sabates inservibles durant setmanes... Unes, que som més de la broma, ens trenquem de riure; d'altres, un xic més tràgiques, arrenquen el plor. Però, no cal dir que totes, sense excepció, volem fins al carrer quan es tracta d'un jorn plujós. Coincidim en el gust per la mar, o per resseguir el curs del riu més cristal·lí, des de la deu fins a la desembocadura. És tan excitant quan ens escolem corrent avall entre les roques d'una cascada... Ens emmirallem en la superfície d'un estany i riem perquè les ondes ens intenten enganyar i amagar aquesta exactitud en els contorns de la nostra silueta. A pesar d'aquestes martingales, ens reconeixem i ens apleguem, ben juntes sempre.

Tot i que no tot són flors i violes. Inclús patim els efectes de l'amor i de la mort, amb rostres banyats de llàgrimes, i alguna que altra estació de tren on el comiat és tan trist com perllongat. Tanmateix, ens hem de refer aviat; amb cabrioles damunt de la gespa, ens relaxem i deixondim tot estrès envoltades, de nou, de bassals i rierols, que arriben fins al desguàs. L'instint ens traça el camí, un cop més, fins que, a poc a poc, ens evaporem, fins als núvols, per recomençar el cicle. Perquè som capricioses i idèntiques. Com gotes d'aigua, que és el que som, realment.

Concòrdia (31 paraules de VullEscriure; 10)

Fart de tants flirteigs i aventures, invertí els estalvis en un creuer per gaudir de la mar i escoltar-se per primera vegada.

NOTA: disculpes pel joc de paraules macabre...

Fondària (REC de la Cadena Ser. VIII; 011)

El missatge era clar, concís, breu i letal: no insisteixis, deia. Per això, va seguir sobrevivint als seus profunds ulls, que, tot i la renúncia, els somiava nit i dia. Però, quan va despertar, un matí qualsevol, i ni tan sols va ser capaç de recordar el nom d'aquest amor, es va sentir alliberat, lleuger com una ploma. Amb un ressentiment, això sí, de remordiment. Per haver deixat en l'oblit aquest romanç breu i impossible. Va treure el cap a la finestra i va aspirar l'aire fresc. Va ser llavors quan es va adonar de l'atracció de l'abisme, profund com uns ulls pretèrits, tan temptador...

Pólvores vàries (o Herètica)[Disparador#1, d'Orciny Books]

El passeig es fa llarg, i hem de pensar qualsevol estratagema per esquivar la llum del sol. Fins ara, hem esperat cada nou pleniluni, hem fet rotllanes i encès fogueres, llançant-hi les pólvores adients, i hem clamat al cel quan, un cop més, el sortilegi no ens ha ofert un resultat favorable. Consultem de nou el Llibre, i tots els passos són seguits fil per randa. Tot i així, l'avi continua estant als ossos i sense poder tastar carn. Tres generacions de licantrops i ningú no sap desfer el malefici de la bala de plata que li travessà el cor...

OrcinyBooks

Èxtasi (o Artística)[Disparador#2, d'OrcinyBooks]

La porta féu pas, amagant darrere seu el qui l’obria. L’olor de resclosit i de putrefacció que envaïa l’estança vaticinava l’espectacle dantesc que s’escampava per tot arreu. Per les parets i pel terra, l’amuntegament de cadàvers, amb vísceres i sang, membres amputats, ulls sense conques, cabelleres arrencades de soca-rel… El seu punt de vista psicòpata només veia bellesa en aquella hecatombe, la seva obra d’art de mesos… El vòmit de la noia el despertà d’aquell èxtasi; li malmetria l’harmonia del conjunt amb sucs gàstrics i menjar no digerit. La plantofada la deixà inconscient, a punt per esdevenir art. Per sempre.

Orciny Books

Oníriques galàxies (31 paraules de VullEscriure; 9)

S'adorm i és quan comença el seu món d'oníriques galàxies de fantasia, on tot domini recau en la seva persona, megalòman per naturalesa.

Assassinat a la convenció (o Robòtica)[Disparador#9, d'OrcinyBooks]

La mà del robot sosté el revòlver que l'apunta. En plena demostració, mentre explicava els avantatges d'aquell nou model. Sap que ja és home mort, a pesar que es trobi envoltat de policies, enmig de la convenció de Seguretat Estatal. Perquè el seu robot és infal·lible quan ja ha assolit la seva missió. Ningú no es mou; ni el President del Govern, ni els alts càrrecs, ni la resta dels programadors. Tothom pensa el mateix i no vol augmentar el nombre de víctimes amb una heroïcitat. L'enginyer encanonat s'adona que fou un error comprar les peces necessàries al basar xinès.


Orciny Books 

Setciències (o Autòpsies)(Repte ClàssicDLXXV)

La mare se'ns mor. Per ser sincer, és per culpa de la meva germana. Dels dos, ella era la que justejava. Degut a la síndrome de què sempre han parlat els metges. Estranyes formes per anomenar-nos, com si això de ser bessons de diferent sexe fos una cosa tan poc comuna. Les converses entre els pares han estat més amenes i agradables, sobre noms i colors, inclús per triar vestits amb llaçades i sense, o un tipus de serrell. Tot per diferenciar-nos, perquè no volien saber el sexe dels seus fills. La veritat és que jo no m'he imaginat mai amb faldilla... faria patxoca? Seria el bufó per a tothom, amb aquesta fila.

Ara, però, m'entristeix notar l'agonia de la mare, que aquells metges setciències no sàpiguen traduir les analítiques o consensuar un diagnòstic per actuar. Amb rapidesa, que això és el que exigeix aquest cas. Però jo no sóc ningú ara mateix, no tinc ni veu ni vot, ni puc oferir-los una solució a aquest problema. Després de les convulsions patides per la meva germana, només jo he entès que ella ja ha abandonat aquest món. I m'aclapara una tristesa i una ombra fosques, mica en mica sento que llangueixo jo també, i que seguiré el mateix camí. Això ja ho tenim, els bessons, siguem o no del mateix sexe... semblem interconnectats i l'alegria i la tristesa es transmeten, fins i tot la mort.

Per això sé que, en unes hores, jo també deixaré d'existir. I la mare no suportarà aquesta crisi; serà massa tard per salvar-la. Sobretot per culpa de la meva germana, que fa dies que és morta. L'autòpsia dels nostres fetus parlaran d'asfíxia amb el cordó umbilical i d'empatia entre bessons; la de la mare desvelarà la septicèmia que li enverinava la sang minut a minut.

Consciència (31 paraules de VullEscriure; 8)

Des que té consciència que les hores se li escolen; per això reclama temps, sense adonar-se que el fet de ser mortal el limita.

Miríada (o Lúdica)(31 paraules de VullEscriure; 7)

Pell, ulls, coll, esquena, pits, melic... Davallar fins a l'infinit... Tantes opcions com plaers. Una miríada de jocs per als amants, que trien i remenen...

Distàncies (o Diferències)(31 paraules de VullEscriure; 6)

—Saps què és el trèvol de quatre fulles? Haver-te conegut, amor meu, i haver bastit somnis conjuntament, lluny de distàncies; és l'única sort —diu l'enamorat, embadalit.

Còmplices (o Ànimes simbiòtiques, èmules còrpores)(31 paraules de VullEscriure; 5)

[avellana]

Després d'una nit apegalosa, l'esmorzar segueix amb carícies, llepades i besos còmplices, plens d'amor... I no saben on acaba la pell i on comença la xocolata desfeta.

Retòrica (o Teòrica i pràctica)(31 paraules de VullEscriure; 4)

Tants versos memoritzats, tantes figures retòriques plasmades al paper i, a la primera cita amb la primera xicota, emmudeix aclaparat pel frec dels seus llavis, de veritable poesia.

Fàbrega (o Heràldica)(Niporepte130+RPV 246)

Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum


F. R. Vegeci.

Eixampla els teus braços, murades en les regnes
Del sol, que escampa campers de llum on el dia
I la nit se salven, s'agermanen en l'harmonia
Sense disputa de l'aliança de llurs regnes.

Gaudeix de l'instant, a glops llarguíssims, insaciables
Com l'esperança que mai no minva ni recula,
Entre els repics del ferrer que forja i vincula
Atzurs i gules, porpres i sinoples, erminis i sables.

Fendeix en el blasó l'esmalt, combina també el metall,
Peça per peça, com qui mobla la lliça i les armes,
Amb la força de l'embat i la mel del somriure.

I prepara-ho tot, inclús l'espúria nissaga del vassall,
Princesa, tingues-ho lligat, abans que les alarmes
T'avisin de la imminència d'un nou torneig.                      
                                                                       Això és viure.

Síntesi de l'experiència (o Sentències i celístia)(Melorepte259)

nunca
en ningún lugar
un deseo fue igual a otro


Cristina PERI ROSSI.

Silueta sinuosa on el so és sigil
I cristall, cos de dona fràgil i resistent,
Meandre quan el riu s'omple de desig fervent,
Quan la vida és àlgida en tot el seu estil;

Sentències polsades on l'equilibri humil
Del món esdevé veu per al silenci, vent
Del canvi que camina, amb passa amatent,
Vers la llum, d'esquena al passat més hostil;

Bocins tangibles de celístia mentre l'atzar
Recorda la remor materna de la mar,
Si la melodia és, alhora, llibertat i amarra;

Soliloqui per al pacte perfecte entre l'esguard
I la pell, l'exacta bellesa del captard,
Present en la femenina forma de la guitarra.

Gràcies! (o Emergència)(Repte DLXXIV)

Trencar el vidre en cas d'emergència. Ras i curt, aquest és el missatge que se sobreimprimeix a l'armari vermell que es troba a la consergeria. Abans de pensar en ell, ha regirat les prestatgeries i les taquilles, els vestidors del gimnàs i el magatzem dels mals endreços. El cor desbocat i la suor freda de l'angoixa l'aclaparen fins a la desesperació. Tot ha estat frenèticament accelerat i imprevist, mentre adobava les frontisses dels armaris de la cuina de l'Institut, per aprofitar l'estiu, abans del començament del nou curs. L'estrèpit, seguit de corredisses i d'espetec de cables, ha deixat l'edifici sense llum i el tornavís elèctric, que usava, s'ha aturat també.

Alerta, pel que pogués esdevenir, ha aguditzat l'oïda per detectar la intrusió. S'adona, però, que el mòbil no el duu a mà; empunya el martell i es dirigeix cap als despatxos, que sembla ser allà on escolta fressa. Tot ha estat acceleradament frenètic i imprevist. Els dos encaputxats regiraven paperassa en calaixos i lleixes; sense opció de preguntar-los res, els ha empès cap al mobiliari i els ha esberlat el cap amb dos moviments precisos i plens de celeritat. Han caigut, exànimes, al terra. La caròtide, sense un bri de batec, li ha indicat que els dos joves eren morts. No ha gosat treure'ls els passamuntanyes; els cadàvers, però sobretot la sang, sempre li han fet molt de respecte... Gràcies! He nascut amb la flor al cul, collons!, ha renegat i ha corregut passadís avall, tot cercant alguna cosa en concret.

Trencar el vidre en cas d'emergència. I així ho ha fet, i les lletres s'han barrejat amb bocins de vidre, entre les rajoles. Ha empunyat la destral contra els incendis. Potser amb ella podrà esquarterar els cossos i amagar les proves de l'incident, abans del començament del nou curs.

Dràstica (31 paraules de VullEscriure; 3)

S'ha guiat durant anys per la intuïció del seu cor, tot suportant els errors, estoicament. La darrera relliscada sentimental li fa ser dràstica; d'entre les sines, se l'arrenca sangonós...

Àuria (o Família)(31 paraules, de VullEscriure; 2)

La cobejança de l'avar augmenta quan més or amuntega en el seu erari; encegat per la claror àuria, no s'adona que la major de les riqueses és la pròpia família.