Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum
F. R. Vegeci.
F. R. Vegeci.
Eixampla els teus braços, murades en les regnes
Del sol, que escampa campers de llum on el dia
I la nit se salven, s'agermanen en l'harmonia
Sense disputa de l'aliança de llurs regnes.
Gaudeix de l'instant, a glops llarguíssims, insaciables
Com l'esperança que mai no minva ni recula,
Entre els repics del ferrer que forja i vincula
Atzurs i gules, porpres i sinoples, erminis i sables.
Fendeix en el blasó l'esmalt, combina també el metall,
Peça per peça, com qui mobla la lliça i les armes,
Amb la força de l'embat i la mel del somriure.
I prepara-ho tot, inclús l'espúria nissaga del vassall,
Princesa, tingues-ho lligat, abans que les alarmes
T'avisin de la imminència d'un nou torneig.
Això és viure.
Del sol, que escampa campers de llum on el dia
I la nit se salven, s'agermanen en l'harmonia
Sense disputa de l'aliança de llurs regnes.
Gaudeix de l'instant, a glops llarguíssims, insaciables
Com l'esperança que mai no minva ni recula,
Entre els repics del ferrer que forja i vincula
Atzurs i gules, porpres i sinoples, erminis i sables.
Fendeix en el blasó l'esmalt, combina també el metall,
Peça per peça, com qui mobla la lliça i les armes,
Amb la força de l'embat i la mel del somriure.
I prepara-ho tot, inclús l'espúria nissaga del vassall,
Princesa, tingues-ho lligat, abans que les alarmes
T'avisin de la imminència d'un nou torneig.
Això és viure.
1 comentari:
Herrería (o Heráldica)
Ensancha tus brazos, murallas en las riendas
Del sol, que esparce campos de luz donde el día
Y la noche se salvan, se hermanan en la armonía
Sin disputa de la alianza de sus reinos.
Disfruta del instante, a sorbos larguísimos, insaciables
Como la esperanza que nunca mengua ni retrocede,
Entre los repiques del herrero que forja y vincula
Azures y gules, púrpuras y sinoples, armiños y sables.
Hiende en el blasón el esmalte, combina también el metal,
Pieza por pieza, como quien amuebla la liza y las armas,
Con la fuerza del embate y la miel de la sonrisa.
Y prepáralo todo, incluso la espuria estirpe del vasallo,
Princesa, tenlo atado, antes de que las alarmas
Avisen de la inminencia de un nuevo torneo. Esto es vivir.
d.
Publica un comentari a l'entrada