deomises@gmail.com [skype i correu]
deomises@hotmail.com [correu]
Lluís Servé Galan [facebook]
@
deomises [twitter]

4/12/14

Fàbrega (o Heràldica)(Niporepte130+RPV 246)

Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum


F. R. Vegeci.



Eixampla els teus braços, murades en les regnes
Del sol, que escampa campers de llum on el dia
I la nit se salven, s'agermanen en l'harmonia
Sense disputa de l'aliança de llurs regnes.

Gaudeix de l'instant, a glops llarguíssims, insaciables
Com l'esperança que mai no minva ni recula,
Entre els repics del ferrer que forja i vincula
Atzurs i gules, porpres i sinoples, erminis i sables.

Fendeix en el blasó l'esmalt, combina també el metall,
Peça per peça, com qui mobla la lliça i les armes,
Amb la força de l'embat i la mel del somriure.

I prepara-ho tot, inclús l'espúria nissaga del vassall,
Princesa, tingues-ho lligat, abans que les alarmes
T'avisin de la imminència d'un nou torneig.                      

                                                                       Això és viure.

1 comentari:

deomises ha dit...

Herrería (o Heráldica)


Ensancha tus brazos, murallas en las riendas
Del sol, que esparce campos de luz donde el día
Y la noche se salvan, se hermanan en la armonía
Sin disputa de la alianza de sus reinos.

Disfruta del instante, a sorbos larguísimos, insaciables
Como la esperanza que nunca mengua ni retrocede,
Entre los repiques del herrero que forja y vincula
Azures y gules, púrpuras y sinoples, armiños y sables.

Hiende en el blasón el esmalte, combina también el metal,
Pieza por pieza, como quien amuebla la liza y las armas,
Con la fuerza del embate y la miel de la sonrisa.

Y prepáralo todo, incluso la espuria estirpe del vasallo,
Princesa, tenlo atado, antes de que las alarmas
Avisen de la inminencia de un nuevo torneo. Esto es vivir.


d.